Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dimecres, 3 de desembre de 2014

Per millorar el panorama
















El paisatge es va assecant
i el meu cor sovint també
en aquests dies tants curts
que conviden al diàleg.

Penso en tantes injustícies,
corrupteles i matances,
que omplen de sang i deutes
tantes llars de tot el món.

No paro de preguntar-me
fins on ha arribat Jesús.
On queda el seu testimoni?
Només en les lluminàries?

Ja prou ens va redimir
que podem fer el que volem?
No hem de remar una mica
per merèixer el cel dels justos?

Com a mínim intentar-ho
respectant els innocents,
que es mereixen una vida
millor que la dels seus pares.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 27 de novembre de 2014.

Aquesta nadala me la van recitar 
el diumenge 21 de desembre al
70 Recital dels Amics de les Lletres Garrotxines
Paisatges de Nadal.


dimecres, 26 de novembre de 2014

Del 9N al 25N


Com molts catalans i catalanes d’arreu del món, esperava amb ànsia, i perquè no dir-ho, també amb una certa por, que arribés aquell diumenge, en què, després de 25 anys de la caiguda del mur de Berlin i de molts estires i arronses, la prohibició d’un referèndum com el d’Escòcia, i amenaces per part de Mariano Rajoy, jutges i fiscals al President Artur Mas i demés membres del govern de la Generalitat de Catalunya i funcionaris de la mateixa i voluntaris del Nou9N, per poder votar, encara que fos en urnes de cartró, a favor de la Independència de Catalunya respecte a Espanya, després de 300 anys de domini, repressió borbònica i espoli fiscal per part de governs que es diuen democràtics, però que malgrat el “cafè per a tots” segueixen essent centralistes i miren per Madrid i les corruptes elits dominants abans de res.

Em vaig despertar de matinada i tant bon punt es va fer clar ja em vaig llevar, dutxar i esmorzar. Em vaig posar la samarreta groga d’Ara és l’hora, però a sobre un jersei de llana i una jaqueta gruixuda, perquè anunciaven un dia fred, i a més portava dues setmanes amb un refredat de cal ample, en què mai havia pres tants tels de llimona amb llimona.

Abans de marxar, vaig escriure un WhatsApp a una de les meves germanes per preguntar-li si havien pogut votar, i al dir-me que sí i que ja havia votat molta gent, vaig respirar una mica més tranquil.

La meva dona em va portar fins a Puebla, on agafava el bus de les 8:20, que em duria a la TAPU del D. F. en poc més de dues hores, perquè els diumenges no hi ha les cues d’entre setmana. Després el metro i el metrobús que segueix l’Avenida Insurgentes, ara els diumenges deixada en part als ciclistes, fins a la parada de La Piedad. Des d’allà ja es veia la senyera que a la seu d’ACCIÓ10, l’oficina de la Generalitat per a les empreses, indicava que a la seva entrada hi havia les dues urnes on podríem dipositar el nostre vot, i 6 voluntaris, una de les quals era una noia mexicana, per verificar que tot fos segons el protocol.

Una cua de persones que arribava fins a la cantonada esperava per poder votar. Ja ho havien fet alguns dels catalans de Puebla. Un dels més matiners en fer-ho havia estat el fins fa poc president del Casal Català de Puebla, Òscar Martín Ramos, i també vaig poder saludar catalans vinguts de Guadalajara, Monterrey i Campeche, alguns dels quals ja havien vingut el dia abans i s’havien allotjat a les habitacions que altres voluntaris els havien deixat, així com  l’anterior president del Casal Català de Puebla Antoni Castells, ara resident a Tlaxcala.

Al peu de l’escala feien el recompte dels vots que permetria saber tant bon punt es tanquessin les urnes, els resultats provisionals perquè ho sabessin a Barcelona de seguida, que resultarien ser 646, i encara hi va que no va poder votar perquè no tenia el certificat del Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior que primer havien dit que es necessitava o que per altres raons no es va poder desplaçar.

La Mireya Zapata va ser la voluntària que va comprovar les meves dades i amb nervis vaig tancar el sobre i dipositar-lo a l’una, amb la barretina al cap i l’estelada que recorda els 200 anys de la Independència de Mèxic i els 300 des que Felip Vè. va ocupar Barcelona i abolir els drets històrics de Catalunya.

La cua no minvava. Unes fotos i vídeo de la gent reunida cridant Indepen- dència per immorta- litzar la diada. Vaig parlar amb molta gent, fins i tot amb un observador vingut de l’illa de Borinken o San Salvador, la primera que va trobar Cristòfol Colom a l’arribar al Carib, el qual em va donar un llibret que es titula Fundación del Estado Nacional Soberano de Borinken, on s’explica la història oficial i la vertadera d’aquella illa, així com la Declaració de Llibertat i Sobirania, la responsabilització al govern dels Estats Units de la invasió del 1898 i sotmetiment, i la resolució del 27 d’octubre de 2012 per la que s’establia l’Estat Nacional Sobirà de Borinken, llibret que comentaré un altre dia.

Em va entrevistar la corresponsal de l’Agència EFE i ja al Restaurant Dinou, on només quedava una cadira per mi, també vaig parlar un moment amb la de l’Agència AP, a les que vaig explicar la importància del 9N.

Mentre dinàvem, les 80 persones reunides, anàvem veient i escoltant la transmissió en directe de TV3 i el discurs del President Artur Mas, qui valorava molt positivament l’esforç dels 2 milions 305. 290 votants d’aquell dia a Catalunya i 13.573 als 19 punts de l’estranger, dels més de 4.000 voluntaris, dels Ajuntaments de Catalunya, de les entitats, així com el civisme, la democràcia, la unitat i la simbiosi que feien d’aquell referèndum simbòlic el primer pas per a un nou Referèndum, i rebia els aplaudiments del públic reunit tant allà com aquí.

Per la seva part, el president d’ERC Oriol Junqueras, demanava unes eleccions plebiscitàries aviat que conduïssin a una República Catalana, i la presidenta de l’ANC Carme Forcadell deia que hem de recuperar la plena sobirania cap a la llibertat i que emprenem el vol cap a la llibertat, amb crits d’Independència entre el públic.

La xifra total de 2 milions 318.863 catalans que van votar el 9N, més d’1 milió 800.000 persones pel SÍ/SÍ, o sigui un 80,76% a alguns els va semblar reduïda, però hem de considerar que ha estat de les més altes, superant la de les eleccions del 2010, i que a moltes poblacions la participació va ser altíssima.

Els 15 dies que han seguit han permès encara votar a Barcelona una mitjana de mil persones diàries, a Girona 3.139, i a les altres 5 delegacions cap a unes 2.000 persones, lo qual, sumant 26.281 vots més, a l’espera de les xifres definitives que es sabran demà,  porten de moment a un total final d’uns 2 milions 354.144 vots.

Tots aquests resultats i les querelles, valoracions i negociacions d’aquests dies entre el President Artur Mas i els diferents partits, entitats i el govern espanyol, van portar ahir a aquell a presentar, davant d’un auditori de més de 3.000 persones, el seu Full de ruta, en el que proposava per a les imminents eleccions plebiscitàries una llista mixta amb el suport dels partits polítics i dels representants de la societat civil, per garantir la victòria del SÍ i d’un país millor, més just i solidari, creatiu i científicament avançat, amb ell com a primer o darrer candidat, en un parlament i un govern que en un any i mig hauria de:

-  1. Comunicar a les institucions de l'estat espanyol, de la UE i de la comunitat internacional la intenció de constituir un estat a Catalunya.
- 2. Proposar l'obertura de negociacions formals, si cal amb mediació externa, per acordar les condicions de la constitució pel nou estat.
- 3. Acabar de preparar les estructures d'estat per assegurar una transició eficaç.
- 4. Endegar un procés de participació per preparar les bases d'una futura constitució catalana.
- 5. Assegurar la majoria parlamentària al govern per garantir el bon funcionament de l'administració i la prestació dels serveis públics.
- 6. En acabar el mandat, promoure eleccions constituents i, coincidint amb els comicis, celebrar un referèndum perquè la ciutadania decidís "la proclamació definitiva del nou estat".

Aquest Full de Ruta ha agradat als presidents d’ERC i a les presidentes de l’ANC i d’Òmnium Cultural, que aquesta setmana han d’acabar de decidir si hi donen suport, mentre que la CUP i ICV hi troben mancances socials, però han aclarit alguns dels interrogants que s’obriren amb el 9N i obre un camí sense retorn

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 26 de novembre de 2014.

divendres, 7 de novembre de 2014

Ara sí que ha arribat l’hora














Ara sí que ha arribat l’hora
L’esperada votació.
Ja sabrem si Catalunya
Vol ser independent o no
Després de tres segles llargs
De muts i a la gàbia tots.

Els preparatius molt llargs,
Complicats, pujats de to,
Sobretot pels presidents
Del vell Estat espanyol,
I molt especialment
De l’actual en Rajoy.

L’han prohibida els jutges
Per la Constitució
Que no han votat gran part
De catalans ni espanyols,
Pro tenim un Parlament
I ajuntaments amb collons.

La Muriel i la Carme
El procés han dut a port
Empenyent sempre en Mas
I l’incansable Oriol.
Es mereixen un SÍ SÍ.
Volem ser lliures del tot.

Sort que en Miguel Bosé,
Nobels i entesos del món
Han dit que tenim el dret
De dir el que volem i prou
D’espolis, corrupteles,
Imposicions i corrous.

La feina dels voluntaris
Ha estat i serà el tot
Perquè tots puguem votar
Mercès al seu gran esforç
En urnes a Catalunya
I en altres ciutats del món

On vivim molts catalans
Que som lluny del nostre clos
On vam néixer i volem lliure
De tota mena de pors,
Sobretot la del trepig
D’uns Borbons de mals records.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 7 de novembre de 2014.

divendres, 31 d’octubre de 2014

Omplim el buit de llibertat























Nova llum del día Nou.      
Omplirem de llibertat
tota la que ens han negat
per a fer un País Nou.

Groc i roig, ben estelat,
per a fer força enrenou
en el país que no es mou
de la por de la unitat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 d'octubre de 2014.
Publicat a Itineràncies poètiques.

dilluns, 13 d’octubre de 2014

No siguis ruc


Dels pous que la vida t'ofereixi
puja l'aigua que puguis fins al terra.
Serva-la en càntirs de terrissa negra
si en tens, o en res que et serveixi
per travessar el llarg desert
que sovint esdevé la vida.

No siguis ruc,
que no hi ha aljub
a cada cantonada
i aquí és molt llarga la secada.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 d'octubre de 2014.
Publicat com a comentari al blog
Itineràncies poètiques.

dimecres, 17 de setembre de 2014

La campana de la Llibertat

                                                                                   















Fins al cor de Barcelona         
Molts garrotxins han portat
Llur gran desig en persona
La Veu de la Llibertat.

Tant fort el seu nom ressona
I tant lluny ha arribat
Com la més immensa ona
Que Europa ha presenciat.

Té la forma de campana
Porta aquest gran nom gravat
I el de manta persona
Que el vol immortalitzat.

 L’ha tocada ma germana
Milions l’han entonat
La nació catalana
Per aquest any l’ha fixat.

No hi ha ni Rajoy que el pari
Aquest Dret tan corejat
Per més que es creu que l’ampari
Constitucionalitat.

Ni cap altre mandatari
Del Dret Comú allunyat
Ni exèrcit mercenari
De l’Estat més descarat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de setembre de 2014.

dimarts, 16 de setembre de 2014

Una visita molt agradable


L’altre cap de setmana, aprofitant que la Rosa Congost havia vingut a donar unes conferències a la Ciutat de Mèxic i a Xalapa sobre la propietat de la terra, van venir a Puebla i a Atlixco dues companyes meves de la UdG, i vam fer un recorregut per Cholula i els voltants d’Atlixco i poder veure alguns balls de l’Atlixcayotontli, el festival de danses tradicionals de la regió dels volcans.

El dissabte al matí vam pujar fins a dalt de la piràmide de Cholula, l’origen de la qual es remunta a 3000 anys enrere i que és la que té la base més gran del món, si bé els espanyols la van truncar per fer-hi el santuari de La Virgen de los Remedios, barroc i ple d’exvots. Com que el dia abans havia plogut, des de dalt vam poder contemplar els dos grans volcans nevats i el Paso de Cortés, a més de les ciutats de Cholula, plena de temples, i Puebla i al seu darrere la Malinche, i al baixar la zona arqueològica.

Ens vam passejar pels carrers i el zócalo de San Pedro Cholula, curulls de belles artesanies, visitant el museu de la ciutat, on s'exposen alguns dels objectes, ceràmiques i pintures de la població, i el convent franciscà de San Francisco, que conserva al claustre unes interessants pintures del segle XVI i a la biblioteca una rica col·lecció de manuscrits i llibres, alguns dels quals estan exposats al museu, com un del baró de Humbolt que conté aquesta rúbrica del comerç del port de Veracruz.

També vam visitar dos dels grans exponents del barroc poblà, com són les esglésies de Santa María de Tonantzintla i San Francisco Acatepec, totes cobertes d'àngels.

Elles van poder menjar el dia abans i nosaltres aquell mateix dia els chiles en nogada, el gran plat de la cuina poblana del mes d’agost, i altres delicadeses d’aquesta, i així agafar forces per pujar l’endemà fins a la Plazuela de la Danza del Cerro de San Miguel d’Atlixco, on vam poder veure alguns dels balls que es fan per la festa de la Santa Creu  a la veïna població de Huaquechula, com el Son de la Iguana, o alguns dels balls de moros i cristians, d’un gran colorit  i atractiu, i que mostren la simbiosi de les tradicions paganes i cristianes.

Mentre dinàvem, la Tole, que es va passar quinze anys a Llemotges i ara treballa com a arqueòloga a Perpinyà, m’explicava el grau d’abandó en que es troben l’occità i el català en aquelles terres, però em van deixar com a record un diari Ara que explicava els preparatius d’una Diada de l’11 de setembre de 2014 que ha deixat ben palesos al món els desitjos de llibertat de Catalunya, els mateixos pels que fa dos segles van lluitar els mexicans, i que avui celebren amb la seva Fiesta del Grito de Independencia amb cavalcades, desfilades i cervesa i tequila a dojo.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de setembre de 2014.

dijous, 21 d’agost de 2014

La faràndula olotina


Si voleu saber què és
La faràndula olotina
A Olot haureu d’anar
A principis de setembre.
És la seva Festa Major,
La Festa de la Garrotxa.

La parella de gegants
Ressalta per l’elegància,
La geganta amb el seu ram,
El gegant amb la gran massa.

Amb els nans i cavallets
I el distingit lligamosques
Ballen a la plaça Major
De dia i fins a les fosques.

Igualment en cercavila
Pel centre de la ciutat
De tota la faràndula
llargament acompanyats.

Dracs, conill i pollastre,
La cabreta i el marrà,
Que a la gent que se’l mira
Amb les banyes va a topar.

Qui s’emporta ara la palma
són però el porc i el xai
amb un havà i un raig d’aigua
per ruixar el personal.

Assequen la remullada
La colla del Sol Solet
Que balla amb tanta gràcia
Com els de l’equip d’hoquei.

No hi falten els mussols,
Els aguerrits almogàvers,
Les cornamuses i gralles
I una llarga tamborrada.

Tot això i molt més es mou
Pels carrers de la ciutat
Que per les Festes del Tura
Treu tots els sons a l’asfalt.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 de maig de 2013

dimarts, 12 d’agost de 2014

“Catalunya bombardejada” i l’exili català a Mèxic presents a Puebla

Des de dimecres passat fins avui es pot veure al saló d’entrada de les sales de cinema del Complejo Cultural Universitario de la BUAP aquesta exposició amb motiu del 75è aniversari dels bombardeig a la població civil i les infraestructures catalanes i l’exili que provocaren, que, portada pel MEXCAT, i des de dijous fins dimarts vinent s’exposarà al Museo de Historia de la Ciudad de México  i al Museo regional de Guadalajara del 22 d'agost fins al 3 de setembre.

Produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, mostra en el seu impactant cartell i 14 panells explicatius un mapa del canvi polític que es produí a Europa als anys 30, un altre dels morts que ocasionaren per comarques (més de 5.500 en total), fotos que parlen per sí soles de la destrucció i mort a ciutats com Guernica, Barcelona, Lleida, Tarragona, Granollers, Palamós, Girona i Figueres i anys després a Nagasaki i el Vietnam, així com plànols i fotos d’alguns refugis antiaeris que tanta importància van tenir per salvar moltes vides, per la qual cosa han estat recuperats

En l’acte inaugural del dijous, el vice-president de MEXCAT Albert Torras va agrair les nombroses institucions i persones que han fet possible aquesta exposició i Setmanes de la Cultura Catalana a Puebla, Ciutat de Mèxic i Guadalajara, jo vaig recordar unes paraules del poeta guixolenc Josep Pascual Buxó i uns versos augurals de la “Cançó nova a Barcelona” de l’Agustí Bartra i Lleonart” i llegir el meu poema “Ara em toca a mi”, es va passar un video amb les paraules del Director de Memorial Democràtic Sr. Jordi Palou Loverdos recordant i agraint el paper de Mèxic en l’acollida als refugiats, i el president de MEXCAT César Cárdenas va donar per inaugurada l’exposició i la Setmana.

L’exili català a Mèxic va ser el protagonista de la taula rodona que va tenir lloc a l’ICC de Ciencias Sociales y Humanidad de la BUAP, amb la presència d’una vintena persones, i en el qual va quedar clara la diversitat d’aquest, la llibertat que malgrat tot va representar per a moltes persones i el molt que encara falta per estudiar i aclarir.

Albert Torras va parlar sobre “Els altres retorns”, els primers dels quals es van produir el 1954, després mercès als decrets de 1959, 1961, 1965 i 1969 (en el que es prescrivien els delictes), i finalment a partir de 1977 per als que havien tingut càrrecs polítics. Amb tot, les dificultats d’adaptació a Catalunya va ser per a la majoria molt difícil, perquè el país que van trobar estava mancat de la llibertat per la que tant havien lluitat i que havien trobat a Mèxic, fet que va conduir a molts a la reclusió i el desarrelament.

Mireia Viladevall i Guash va ressaltar que en general va prevaler la catalanitat sobre la ideologia política, fet que va tenir el màxim exponent en l’Orfeó Català de Mèxic i en la seva O. N. U., on es discutien les solucions del món, així com la gran quantitat de publicacions, editorials i jocs florals que aquells catalans i catalanes van realitzar, amb la qual cosa van fer una gran aportació a la cultura catalana i universal.

Montserrat Galí va plantejar les múltiples cares de l’exili català (dretes i esquerres, partits, els i les que havien estat al front i els i les que no, etc.), puntualitzant que Franco va respectar els soldats, que el primer interviu en català a la ràdio de Barcelona es va fer el 53 al seu pare,  i que només tornaven els que podien a la ciutat negra i gris que va donar títol a un llibre de Narcís Jordi Aragó sobre Girona. Molts dels escriptors van tornar quan les editorials de Catalunya van començar a publicar en català, perquè la literatura catalana a l’exili tenia molts pocs lectors, i van destacar a Mèxic cinc artistes catalans aportant també molt de la nostra cultura. Es tracta de Vicente Rojo, Benito Messeguer, Peiré, Marta Palau en el tapís i Francisco Moreno Capdevila, qui en el mural de la destrucció de Tenochtitlan va plasmar els seus records dels bombardeigs a Barcelona, mostrant una vegada més la forta presència en el subconscient col·lectiu d’aquell fet tant transcendental per a la societat catalana com els d’Hiroshima i Nagashaki  i altres que encara es produeixen per a la de tot el món.

Miguel Ángel Cueña, argentí exiliat a Mèxic, va comparar el cas dels exiliats d’Argentina i Mèxic  i va posar èmfasi en el caràcter surrealista de la societat mexicana, que ens sorprèn una mica a tots.

En el torn de paraules es va parlar una mica del cas de Puebla, on el pes dels espanyols és esclafant i la major part dels exiliats van anar cap al DF, com va ser el cas del futbolista i després gran antropòleg Claudi Esteve i Fabregat, i el Sr. Rodoreda va dir que no hi havia relació entre immigrants i exiliats.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco 12 d’agost de 2014.

dijous, 31 de juliol de 2014

Volcans de la Garrotxa



Del Puig Montner
la Vall de Campmajor
sud emboscat.


Al Puig de Mar
Les cases ja neden
En un murmuri.


Fan Rocanegra
Amb el Puig Subià
Una gran parella.


Des de Sacot                         
veus Santa Margarida
molt ben vestit.


Ves del Treiter!
Tant humil com l’homònim
Gran pessebrista.


La Vall del Corb
Té dues ermites
Com dos volcans.


El Fluvià
S’escapa com pot
De tants volcans.


El Puig Astrol.
Tan estrombolià
Com el Croscrat.


Del vell Croscat
En queden els lapilli
Per mesurar-te.


Puig s’Agonia
Ha vist com es menjaven
El seu veí.


Racó volcànic                   
on el cavall pastura.
La pau em portes.


Montolivet
I volcà de Bisaroques.
Torres carlines.


De Sant Francesc
El que més em captiva
És El Calvari.


La Garrinada
Mostra uns quants espais
Ben definits.


Volcà l’Estany
Veuen el pla de Begudà
Com fa Bellaire.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 2013.
Aquests haikús formen part del llibre de haikús
Vinyes i banyes /Vides y astas, en busca d'editor.

dimecres, 30 de juliol de 2014

Volcans de Mèxic


Socors! Demana
En mig de l’oceà.
Fa un gran efecte.


El Pinacote
És en mig del desert
Dit de Sonora.


Colimapétl.
Pujat pels acolhuas
Fa milers l’anys.


Encara ens causes
Tan gran impressió
Que cal pujar-te.


Paracutín.
Nou anys d’erupció.
Fa seixanta anys.


Tequila beu
Tothom que mira el món
Com mexicà.


Força nevat
El volcà de Toluca
Té dos estanys.


Erupció.
Dues grans piràmides.
Teotihuacan.


Tot l’any Don Goyo     
Va treient fumarola.
Parla ma llengua.


La dona blanca
Sempre l’hi fa costat
Amb gran presència.


Oh la Malinttzin!
Per venjar els mexicans
Trià Cortés.


Dels deus de l’aigua
Gran esposa la veien
Els de Tlaxcala.


Però es casà
Amb qui va conquerir
La Nova Espanya.


Nauhcampatépetl
(La muntanya quadrada).
Com el Perote.

La va escalar               
Per obrir a Cortés
Grans perspectives.


Citlaltepétl
(El camí de l’estel)
Guia Orizaba.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, gener de 2014.