Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dijous, 24 de desembre de 2009

Lectures als avions, trens i ponts


Uns quants viatges en avió a Mèxic, més les hores d’espera als aeroports i aproximacions, de lleure, estudi, angoixes i depressions, m’han proporcionat l’oportunitat de llegir alguns llibres que considero de prou interès com per esmentar ara i aquí, en vigílies d’unes vacances de Nadal per a molts, a més d’alguns llibres de contes del genial Pere Calders, sempre recomanables.

Començo per dos llibres gruixuts de la sèrie Mayor de Crítica. El de Daniel J. Boorstin Los creadores, passa revista d’una manera molt entenedora a les visions de la creació dels hindús, de Confuci , Buda, Moisès, sant Agustí i Mahoma, per després estudiar les grans construccions i obres arquitectòniques, escultòriques, pictòriques i literàries de l’antiguitat, fins i tot les olimpíades gregues i l’arquitectura japonesa en fusta. D’aquesta primera part voldria destacar els capítols dedicats al formigó en l’arquitectura romana, al Panteó de Roma i a Santa Sofia de Constantinopla. Segueix amb les de l’Edat Mitjana i el Renaixement i el Tao japonès, especialment Dant, Bruneleschi i Miquel Àngel, i els grans de la música clàssica, l’òpera, la dansa i la fotografia, per dedicar el llibre tercer als grans artistes de la creació del jo, com Milton, Skakespeare, Montaigne, Dickens, Goethe, Balzac, Dovstovievski , Proust, Virgínia Wolf o Picasso. En el camp de la Història es centra en Gibbon i Prescott, les mancances i dificultats dels quals no els van ser obstacle per construir grans obres que per això considerem clàssiques i immortals.

El del britànic Ronald Frazer La maldita guerra de España, sobre la Guerra del Francès, fa una anàlisi molt profunda d’aquest conflicte des d’un punt de vista social, que en el seu segon centenari prou convindria que molta gent llegís per superar mites i visions locals que tot i els avenços que alguns congressos i publicacions han palesat segueixen molt vives.

Un protagonista singular i arquetípic d’aquesta gerra va ser de Besalú. Es deia Josep Pujol i Barraca, però tothom el coneixia i el coneix per en Boquica i per les seves malifetes com a bandoler, la vida del qual ha novel•lat de forma molt entenedora i atraient el periodista també besaluenc Martí Gironell a La venjança el bandoler, i la seva lectura ens ajuda a conèixer millor aquell moment històric, així com els indrets, llegendes de les Garrotxes per on es va moure.

El llibre d’Isidor Cònsul Tractat de geografia, que veié el premi Marian Vayreda de narrativa el 2008 abans de la seva mort enguany, recull una sèrie de vivències, excursions i viatges per la plana d’Urgell, Cervera de la Segarra, les Garrotxes per on es desenvolupa La punyalada, el Pirineu, Grècia i les seves illes, Itàlia, el Marroc, Israel Nova York i Mèxic. A part de molts records personals del Pirineu que vaig viure els anys 70 i que és força diferent del d’avui, aquí vull esmentar l’excursió “Terra de maquis” que ressegueix el camí que van fer Ramon Vila Capdevila, àlies Caracremada, i Manel Sabaté per la zona del Moianès, i un altre llibre del qual només vaig veure l’original i el seu autor Joan Ventura mentre l’ultimava alguns detalls a l’arxiu Històric de Girona , però que volia i espero que surti aquest Nadal, en el qual ressegueix el camí que va fer el també famós maqui i germà d’aquell Quico Sabaté des d’Arles del Tec fins a Fornells de la Selva i en tren fins a Sant Celoni, on el mataren.

Molt diferent però també molt agradable pel toc d’humor que hi destil•la, m’ha estat la lectura del llibre de Jordi Lara La màquina d’espavilar ocells de nit, que en aquest cas m’ha portat a recordar tot el món de la sardana i els músics de cobla, especialment a Ricard Viladesau, Juli Garreta i Manuel Saderra i Puigferrer i la gran rotllana amb la que el 4 de juliol de 1998 vam envoltar l’estany de Banyoles.

En el camp de l’autosuperació he d’esmentar El Secret, de Rhonda Byrne; Las cinco heridas que impiden ser uno mismo: rechazo, abandono, humillación, traición, injusticia, de Lise Bourbeau, les quals descriu molt be i dóna algunes claus per guarir-les; La vida interior. El despertar del inconsciente, de Ginette Paris, que parteix de la seva pròpia experiència d’un vessament cerebral que la va tenir 4 dies en coma i com a psicòloga, per fer una crítica molt seriosa de la professió i del sistema en què vivim i anar cap a la “psicologia profunda” que precisament dóna valor a la mort del “jo” antic que sovint ens pesa massa per deixar pas a noves dimensions que molt sovint desconeixem; i la novel•la d’Irvin D. Yalom El dia que lloró Nietche, que també plasma molt bé la seva lluita interna i el paper que té en el seu guariment el metge vienès Josef Breuer i de rebot el fundador de l’psicoanàlisi Sigmund Freud.

Finalment aquest estiu el poeta olotí i company dels Amics de les Lletres Garrotxines Joan Mercader i Sunyer, desprès d’un agradable sopar amb tots ells al Parc Nou d’Olot, em fa regalar varis dels seus darrers llibres, que palesen la varietat i maduresa de la seva obra, especialment Quart minvant, que reflexa magistralment el pes de la vellesa i el mal d'Alzeimer en la seva dona. El llibre de contes Les coses tal com són també és de lectura altament recomanable per a gent de la segona i tercera edat, i el més gruixut, que va titular Memoràndum. Més de 60 anys intentant de ser poeta 1946-2008, recull tota la seva obra poètica inèdita, i que amb el seu humor càustic i molt especial que el caracteritza ens dóna una visió tant del seu entorn més íntim com del polític i social que ha viscut.

©Joan Fort i Olivella

dijous, 10 de desembre de 2009

Nadales


Afegeix la llegenda
Jesús ens obra en camí                  

Blanca catifa de neu i gel
és la que porta al rei del cel
vers un palau sens cap riquesa,
que sols enjoia la certesa
que és camí de pas dolent,
però que el Jesús naixent
arranjarà amb ses manetes
boniques i petitetes
perquè en passar-hi els demés
puguin arribar sencers
lluitant contra la escomesa
a la gran terra promesa.

©Joan Fort i Olivella
Nadal 1973


El Nadal de cada dia

Amb la manca d’energia
i la sequera que hi ha,
que il·lumini nostra vida
Jesús, espelma eternal,
llàntia encesa cada dia
en el cor dels cristians
engendrada per Maria
en son ventre virginal,
la que tant ens estimà
i ens guia pels caminals
sigui amb la llum del dia
com amb llum artificial
la Benaurada Maria,
llum del món, foc eternal.

Nadal és la pau,
Nadal és amor,
la pau del Ramat
amb un sol pastor.
La treva d’un dia
amb valor infinit,
l’eterna alegria
d’una fosca nit
de sempre esperada
i molt celebrada.

©Joan Fort i Olivella
Nadal 1974



L'Arbre de la Vida

Vós sou l’Arbre de la Vida
fulla perenne i soca fort,
on els ocells de gust hi nien
i a voltes ens anuncien
que no ens volen deixar orfes del tot.
Llavors les cames volen enlaire
i nostres cors somriuen de goig
i fins i tot ballen la sardana,
dansa d’un poble que ens agermana
per a lloar-vos fins a la mort.

Cantem amb molta alegria
a Jesús nat a Betlem,
que sonin fort les campanes
i es desvetlli el nostre cor.
Que ballant nostra sardana
Amb els braços ben enlaire
s’alcin els cors cap a Vós
que sou nostre salvador.
Tinguem una llum encesa
entre Déu el nostre cor,
que devers ella divisem
llur mà que ens guia quan és fosc,
o quan la boira ens tapa el cim
ens digui on està el Nord.
Jesús és la llum del món,
l’amic del cansat i l’orfe
i el company d’expedició
vers els cims de nostra pàtria,
que és la pàtria del Senyor.
















Caminem
vers el Regne de l’Amor
per la neu tendre i molsosa,
per les valls plenes de boira
i els camins coberts de fang,
seguint les petjades nues
en les matinades crues
i molt freds vespres d’hivern.
Cap on anem? Vers Betlem
a veure el Rei de l’Amor,
nascut tot just i Mestre ja ara,
petit de talla, mes gran de seny,
que amb la seva humilitat
ens ensenya a caminar
pel camí que ens ha traçat,
el llarg camí de la pau
vers el regne de l’Amor.

©Joan Fort i Olivella
Nadal 1975


Temps per a un sospir

En un revolt del viatge
pel desert d’aquesta vida,
no trobarem cap oasis
on sadollar-la una mica?
No hi haurà un bressol de palla
on bressar el fill de Maria,
que amb nosaltres fa el viatge,
sua, bufa i s’esgarrinxa?
No endevinarem en l’aire
cap tonada matutina
que entonar-la pugui el nen
que al nostre costat camina?
No tindríem cap rialla,
cap gaubança en la fatiga,
per veure-la en nostres llavis
el Rei de la infància trista?

©Joan Fort i Olivella
23 de desembre de 1980
  

El somriure d’un infant

El somriure d’un infant
davant de tres ocellets
ens porta a entonar-li un cant
a la pau dels racons nets.
Ens mostra un interrogant
lluint en els seus ullets
i en els llavis un encant
que harmonitza amb els ditets.

Joan Fort i Olivella
A Josep Matas, 21/12/1992



Vingui la pau

Vingui la pau als nostres boscos
i la il·lusió als nostres camins,
il·lumineu els dies foscos
i els ulls morats de tots els nins,
Senyor de tots, Mestre d’alguns,
que heu estat nen i crescut molt,
feu-nos aprendre dels difunts
a estimar molt i a prendre el vol.
Que l’astre que guià els Reis
vers els camins del Senyor,
ens guii en l’art i les lleis
a buscar sempre el millor.

©Joan Fort i Olivella
Girona, 2 de desembre de 1993


Nadal després de l'huracà

Molts d’infants sense casa
i les cases sens lloc
on guardar l’esperança
que ha deixat l’enderroc.
Ja res no té els seus límits.
Cap fita té sentit.
Tan sols importa viure
per dir que ho han patit.
El fang tot ho arrossega,
però queda el Nadal,
i esperar que el proper
serà un xic més normal
Del fang n’hauran fet totxos,
dels totxos una llar,
i quan el dia creixi
hi podran sojornar.
Fent del fang noves vies
per on corri la pau
i la gent pugui viure
tal com ara s’escau.
Per entrar al nou mil·leni
amb el cor generós
i el cap ple de somnis
d’un món molt més joiós .

©Joan Fort i Olivella
18 de novembre de 1998




Oh dolç infant!
  
Oh dolç infant, que dorms damunt la palla 
de segles d’ignomínia i de tristor, 
fes que callin la força i la metralla 
i que aquest món sigui un xic millor. 

Que els homes siguin lliures i els pobles 
puguin gaudir en pau del seu destí 
tot practicant els ideals més nobles 
que ens ensenyares amb ton verb diví. 

Estimar als altres com a un mateix, 
desterrar lluny l’odi i la mentida, 
carregar-se les penes com un feix. 

I fer servir la llengua com l’Ernest 
per defensar el diàleg amb la vida, 
que realment era un home honest. 

©Joan Fort i Olivella 
Sant Salvador de Bianya, 
6 de desembre del 2000 
Adaptada per Mònica Casalprim, Rosa Flivià i la Coral Puigsacalm 
per al XLIV Recital de poesia dels Amics de les Lletres Garrotxines 
CANTATA LITERÀRIA Ahir va ser Nadal 
a l’església de Sagrat Cor dels Pares Caputxins d’Olot,el 26 de desembre del 2005, 
i per als concerts de les Preses del 6/12/2007 i de Santa Margarida de Bianya del 13/01/2008.


Fruit del temps

Ha nascut un nen
fecundat in vitro
en el ventre càlid
de la Verge bella.
Aquell que esperàvem
ja el tenim aquí,
ens porta sang nova
i semen diví.
El pare Josep
no s’ho creu del tot,
però quan ho veu
ho perdona amb goig.
La mare Maria,
que ha tingut bon part,
se’l mira amb tendresa:
Fill meu. Déu te guard!
Un ase i un bou,
dels que ja no en queden,
li fan companyia
i li escalfen sempre.
No tarda a venir
l’enviat reial
a cobrar els impostos
pel dret del Nadal.
Ja tens en Josep
preparant els estris,
carregant-ho a l’ase
i signant convenis.
Déu te guard, bon pare
de dir amén Jesús,
mes tampoc no estranyis
l’esperat refús.

©Joan Fort i Olivella
Nadal 2002


L'estel de Nadal

Quan veig l’estel brillar
a Sant Miquel del Mont,
els carrers iluminar
i de Besalú el pont,

penso que ha arribat
l'esperit de Nadal,
el nen més esperat
i el gest primordial.

el seu senzill missatge.
Però molts no han entès
i al seu cor d'odi encès
no hi podrà fer estatge.

Pels carrers d’Israel,
de Gaza i de Palestina
corre l’horror més cruel
en lloc de la pau divina.

©Joan Fort i Olivella 
8 de desembre de 2004


Camins de Nadal

 












Camins de Nadal negats

per aigüats de tota mena,

ens porteu a tots la pena

dels perduts i els ofegats.

Camins dels necessitats
d’una vida rica i plena,
ens feu pujar a la carena
per veure bé els disbarats.

Si l’aigua ens arriba al coll
o el nostre pou és ben sec,
haurem de buscar un bedoll

o bé un saurí de primera,
i potser omplir algun xec
per poder rentar a l’aigüera.

©Joan Fort i Olivella
3 d’octubre del 2005




Bon Nadal lo Cartañà!

Déu vos guard lo Cartañà
de perdre el temps en marrades
i tarteres descarnades
que un peu poden fer trencar.

Aneu pel camí millor
al cim amb la millor vista,
i compte a l'autopista
a mirar el retrovisor.

Que passeu un Bon Nadal
i un Any Nou ben productiu
en bells cims, que tant se val.

I gaudiu de la muntanya
i de la bellesa d'un niu
que no es fa mai gens estranya.

©Joan Fort i Olivella
20 de desembre del 2005
Al meu mestre de muntanya Josep Cartañà


Benvolguts amics lletraferits i polítics de torn.

Gràcies per la nadala. He vist que m’heu passat al davant. 
Com que no trobava prou inspiració per estar a la vostra altura, 
i a més em vaig trobar per Nadal a Sant Miquel sense telèfon ni Internet, 
la vostra nadala va quedar per a Sant Esteve. 
I ara aquí la teniu en forma de rodolins.


Blanc i gelat

Blanc i glaçat, fet i fotut,
és el Nadal de l’Estatut.
Ens fan patir fins a última hora
per veure quin tros queda fora.
No podem ser una nació
si ja n’hi ha una altra de pitjor!
No podem tenir els calerons
ni jugar amb les seleccions.
Ai valgui’m Déu bon Jesuset,
que en passarem de por i de fred.
Haurem de pregar al bon sant Jordi
perquè no ens manqui el blat ni l’ordi
pel nostre pa de cada dia
a l’hora de l’Eucaristia.

©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya,
26 de desembre del 2005


Gira la roda del temps

















Certament que gira la roda del temps, 
molt de pressa.

I diem ja fa 5 anys, ja en fa 10, ja en fa 25 de moltes coses, 
o 50 que m’esperaven.

I tant se val, hem fet camí i algun vers malastruc,
“pas a pas, vers a vers”, com deia el gran Machado,
que hem llegit, i escoltat i cantat de la mà d’en Serrat,
o colze a colze amb els companys que hem fet nostre Raimon,
i avancem llegint en Miquel, però no tant com voldríem, en moltes petites coses.
Però voldríem que els grans desigs de Nadal, Cap d’Any o Reis es fessin més realitat,
i el pas d’aquell infant sobre la terra no fos realment tant inútil i poguéssim gaudir-lo un xic més.
Jo aquest Nadal seré aquí a la meva estimada Catalunya,
però els propers potser seré a Mèxic, com molts altres catalans,
i tindré un record per als que aquí d’alguna manera m’heu ajudat a escriure
les millors pàgines amb senyes d’identitat.

©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya
23 de desembre del 2007






Aquest infant ens duu l’alegria,
que no és sols com la bella flor d’un dia,
sinó llarga i molt dolça melodia.
El seu somriure ja ens porta a l'Altíssim
i ens ajuda a veure el grandíssim
misteri d'un vi que esdevé boníssim

en una taula on qui quep tothom
i on la pena resulta quelcom
que es comparteix sense cuixa ni llom.

Els Tres Reis de lluny ens porten encens,
or i mirra, amor, pau i consens,
i claror creixent d'un món immens.

©Joan Fort i Olivella

4 de novembre del 2007


Buscant Posada


Sant Josep busca posada

per a l’infant adormit,

i es fa més fosca la nit

quant més els hi és negada.


Cada porta que és tancada

es tanca un somni infinit,

i es queda un estel marcit

rere l’ase més buscada.


Els cal buscar un estable

per a trobar l’escalfor

que no els dóna un cor amable.


La palla del blat sembrat

per fer resplendir el cor

que de tots més ha estimat.


©Joan Fort i Olivella

 30 novembre 2008