Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dijous, 9 de març de 2017

Més de 20.000 poetes de tot el món


Abans d’ahir, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI va arribar a les 20.000 entrades amb dos poetes de San Francisco i altres joves poetes nord-americans, xilens, argentins i peruans, i segueix creixent, amb poetes de tot el món i de tots els sexes, les races, les ètnies, les èpoques i els estils, millorant els comentaris, i aparell crític, amb la qual cosa ens va oferint un amplíssim panorama de la poesia de tots els temps, ja que en aquests darrers dos anys ha incorporat molts poetes clàssics, no solament del món greco romà, sino també d’altres cultures antigues com la àrab, la xinesa, la japonesa, la Índia i altres.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000 i 15.000, Cosa que supera amb molt les meves possibilitats, i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré un breu anàlisi numèric dels poetes per estats i països.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats son: Espanya, amb un total de 3.844 poetes, amb més del doble que el segon, Argentina (1.841 ), que va seguit de Xile (1.311), Mèxic (1.272) Estats Units (1.034).

Amb més de 500 hi ha Colòmbia (784)Perú (690), i Cuba (604).Amb més de 400, Itàlia (496)Brasil (426), Veneçuela (424) i França (408). Amb més de 300, Equador (330) i Anglaterra (307). Amb més de200, Uruguai (282), Alemanya (251) Portugal (216) i Grècia (208). I amb més de 100 , Bolívia (198), República Dominicana (192)Costa Rica (184), Puerto Rico (172)Nicaragua (178)Canadà (166)Guatemala (144) i Hondures (128) pel que fa a l’ Amèrica llatina, i Rússia (191)Xina (170), Israel (162)Romania (161)Polònia (138) Japó (136) i Suècia (102) pel que fa a Europa i Àsia.

Amb més de 50 hi ha països europeus com Holanda (80)Bulgària (73) i Àustria (57), àrabs com Iran (67)Marroc (63) i Iraq (55), i pel que fa a la resta del món, (Vietnam (92)Nova Zelanda (59) i Austràlia (54).

Si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (984)Madrid (475) Catalunya (337), que va seguida de Castella i Lleó (312). Ja a més distància van, però força igualades, el País Valencià (206). Canàries (201), Galícia (200), Astúries (181) i el País Basc (184). Les Illes Balears i les Pitiüses  hi estan representades amb 68 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 588 poetes, ja pel damunt d’Itàlia i  Brasil.

Amb tot, la quantitat tampoc  no ens ha d’enganyar, perquè la major part dels poetes i les poetesses actuals estan tallats d’un mateix patró i segueixen els dictats de la moda d’una poesia molt subjectiva, i molt pocs van gaire més enllà, podent entrar dins el cànon dels clàssics.

Entre aquests hi ha els catalans Àlex Susanna, el bisbe Pere Casaldàliga i Lala Noguera i Clofent i el valencià Enric Calvo i Dolz, inclosos en aquesta part de l’antologia de la poesia mundial que estic comentant.

És, per tant ja, una mostra a tenir molt present de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor i poeta i antòleg andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’ Alcalá de Henares, que ha publitat dues antologies més a la xarxa,i el seu equip de col·laboradors i seguidors, els cuals ja ultrapassen els 1.000, i compta amb més de 7 milions 934.000 visites, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxes socials.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però que a nivell cultural i fins i tot polític en té molt.

©Joan Fort i Olivella

dimarts, 20 de desembre de 2016

Els meus haikús, en romanès



Fruit tardà dels tallers de poesia d’Alí Calderón de 2013 i 2014 fou un llibre de 165 haikus i fotografies en català i castellà (2015),on utilitzo aquest tipus de poema d’origen japonès per plasmar en imatges un seguit de llocs i algunes persones al voltant de la Mediterrània oriental que han deixat en mi i en la memòria col·lectiva un pòsit suficient com per a ésser reflectit poèticament.
Al portar tantes fotos ha fet que no s’hagi pogut editar, però el seguiment del blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI, del que també és col·laborador, va propiciar que contactés amb mi l’escriptor i editor romanès Daniel Dragomirescu i m’oferis la possibilitat de publicar algun llibre en la col·lecció “Bibliotheca Universaris” de la revista Orizont literar contemporan.
El resultat és aquesta versió, reduïda a 105 haikus, traduïts al romanès per la seva filla Monica Dragomirescu, que ofereixen la oportunitat de conèixer a la gent dels  nostres resope tius països les llengües de cadascun, tan semblants en molts aspectes, i als d’arreu de Llatinoamèrica la meva visió històrica i poètica d’alguns dels pobles mediterranis, començant per la que fou capital de l’imperi romà i avui de l’Església, i arribant fins a Ginebra i el seu estany.
Per als qui la vulgueu comprar, el preu és de 15 €, despeses d’enviament incloses.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 20 de desembre de 2016.

divendres, 5 d’agost de 2016

Franco o la Coronela


Què us ha fet la Coronela,
que no la voleu al Born?
Sí Franco dalt del cavall
per recordar-nos a tots
que perdura el seu domini
amb els aliats de torn?

©J. B. Fort
Atl., 4 d’agost de 2016

dimarts, 26 de juliol de 2016

Ripoll



El monestir, el palau abacial, el museu.
Guifré el Pilós, l’abat Oliva, l’Honorat Vilamanyà.
La Bíblia al cor de Catalunya impresa.
Les armes, les armes secretes, la pau.
La Guerra dels 100 Anys, les Guerres Carlines, la Guerra Civil.
L’orgue, la música, la poesia.
En Florenci Crivillé, en Miquel  Martí i Pol, l’Anna.
Les esquelles, les sardanes, les veus.
El riu, els ponts, el passeig.
Tantes coses, arbres i persones en un sol nom.
Només vull que no s’oblidin.
Capital de la Cultura Catalana per un any.
De la lluita per la independència i la pau
per moments.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de juliol de 2016

divendres, 15 de juliol de 2016

Brutal atropellament




















Passeig dels anglesos.
Record fugisser.
Terrible per a molts.

Focs d’artifici.
Brutal atropellament.
Nit de dol nacional.

Costa Blava.
Mar sagnant.
Costa creure-ho.

Condol general.
Solidaritat.
Que no passi més!

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 14 de juliol de 2016.

divendres, 10 de juny de 2016

Nascuts al juny



















Era un setembre,                    
quan figues i raïms
estaven al punt.

La seva injecció,
digestió
i maduració

a cops de vent i suor,
de pluja, fred i calor
els donarien això.

Suc dolç com les maduixes,
les síndries i els melons
les cireres i els préssecs.

I, perquè no, les nous,
que, quan s’acosta el solstici,
també estan al punt.

Al punt per a la nogada.
Al punt per a la vesprada
per tots més celebrada.

Al punt per a la segada
dels blats i els cereals
que omplirien la taula.

Uns fruits ben saborosos,
com els del gran Carner,
en continents diversos.

O els d’en Juli Garreta,
en Bou o els Puigferrer,
que encara ens fan saltar.

Uns fruits que, de vegades,
duren tant al govern,
que, ni els seus néts s’ho creuen.


Valga’m Déu el que han de veure
els nascuts fa més d’un segle
quan el planeta era en guerra.

Una dona al capdamunt
del país amb més estels
a la bandera germana

porta el nom del primer home
que pujà al seu cim més alt
arreu on va per cognom.

Vatua l’olla, quins pebrots
s’han de tenir per deixar
tants homes bocabadats!


Per això som regraciats
els nascuts al mes de juny,
en que morí Juan Ramón.

I a molts els treu de polleguera
més d’un discurs fora de lloc
totalment desorbitat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 9 de juny de 2016

divendres, 20 de maig de 2016

La por d'en Montoro



(foto Empordà.cat)









La llum de tanta estelada
espanta tant en Montoro,
com les banyes d’un toro
que volen prendre volada.

Deixar per sempre l’arada,
promeses d’oro i el moro
i repetir com un lloro
bestieses de corada

per anar al Calderón
i tornar amb la copa
lliure d’aquest malson
que li amarga la sopa.

I li tregui la son,
es quedi sol a Europa
i al mapa del món
perquè ha perdut la gropa.

©J. B. Fort

Atlixco, 20 de maig de 2016