Fins al cel, Isabel

Te’n vas amb la tardor, Isabel.

Com una fulla de roure,

que el caure

diu al qui no es vol moure

on ha de raure

si vol anar a trobar l’estel.

Has estat sempre fidel

a uns ideals pregons,

i Déu et va donar uns dons

i llengües que nacions

han servat amb un gran zel.

Que la Mercè et dugui al cel,

perquè des d’allà, amb més vista,

ens puguis guiar, solista,

per camins de xuclamel.

Joan Fort i Olivella

Atlixco, 25 de setembre de 2019

A Isabel Campos Goenaga, en el seu decés.