Lectures als avions, trens i ponts

Uns quants viatges en avió a Mèxic, més les hores d’espera als aeroports i aproximacions, de lleure, estudi, angoixes i depressions, m’han proporcionat l’oportunitat de llegir alguns llibres que considero de prou interès com per esmentar ara i aquí, en vigílies d’unes vacances de Nadal per a molts, a més d’alguns llibres de contes del genial Pere Calders, sempre recomanables.

Començo per dos llibres gruixuts de la sèrie Mayor de Crítica. El de Daniel J. Boorstin Los creadores, passa revista d’una manera molt entenedora a les visions de la creació dels hindús, de Confuci , Buda, Moisès, sant Agustí i Mahoma, per després estudiar les grans construccions i obres arquitectòniques, escultòriques, pictòriques i literàries de l’antiguitat, fins i tot les olimpíades gregues i l’arquitectura japonesa en fusta. D’aquesta primera part voldria destacar els capítols dedicats al formigó en l’arquitectura romana, al Panteó de Roma i a Santa Sofia de Constantinopla. Segueix amb les de l’Edat Mitjana i el Renaixement i el Tao japonès, especialment Dant, Bruneleschi i Miquel Àngel, i els grans de la música clàssica, l’òpera, la dansa i la fotografia, per dedicar el llibre tercer als grans artistes de la creació del jo, com Milton, Skakespeare, Montaigne, Dickens, Goethe, Balzac, Dovstovievski , Proust, Virgínia Wolf o Picasso. En el camp de la Història es centra en Gibbon i Prescott, les mancances i dificultats dels quals no els van ser obstacle per construir grans obres que per això considerem clàssiques i immortals.

El del britànic Ronald Frazer La maldita guerra de España, sobre la Guerra del Francès, fa una anàlisi molt profunda d’aquest conflicte des d’un punt de vista social, que en el seu segon centenari prou convindria que molta gent llegís per superar mites i visions locals que tot i els avenços que alguns congressos i publicacions han palesat segueixen molt vives.

Un protagonista singular i arquetípic d’aquesta gerra va ser de Besalú. Es deia Josep Pujol i Barraca, però tothom el coneixia i el coneix per en Boquica i per les seves malifetes com a bandoler, la vida del qual ha novel•lat de forma molt entenedora i atraient el periodista també besaluenc Martí Gironell a La venjança el bandoler, i la seva lectura ens ajuda a conèixer millor aquell moment històric, així com els indrets, llegendes de les Garrotxes per on es va moure.

El llibre d’Isidor Cònsul Tractat de geografia, que veié el premi Marian Vayreda de narrativa el 2008 abans de la seva mort enguany, recull una sèrie de vivències, excursions i viatges per la plana d’Urgell, Cervera de la Segarra, les Garrotxes per on es desenvolupa La punyalada, el Pirineu, Grècia i les seves illes, Itàlia, el Marroc, Israel Nova York i Mèxic. A part de molts records personals del Pirineu que vaig viure els anys 70 i que és força diferent del d’avui, aquí vull esmentar l’excursió “Terra de maquis” que ressegueix el camí que van fer Ramon Vila Capdevila, àlies Caracremada, i Manel Sabaté per la zona del Moianès, i un altre llibre del qual només vaig veure l’original i el seu autor Joan Ventura mentre l’ultimava alguns detalls a l’arxiu Històric de Girona , però que volia i espero que surti aquest Nadal, en el qual ressegueix el camí que va fer el també famós maqui i germà d’aquell Quico Sabaté des d’Arles del Tec fins a Fornells de la Selva i en tren fins a Sant Celoni, on el mataren.

Molt diferent però també molt agradable pel toc d’humor que hi destil•la, m’ha estat la lectura del llibre de Jordi Lara La màquina d’espavilar ocells de nit, que en aquest cas m’ha portat a recordar tot el món de la sardana i els músics de cobla, especialment a Ricard Viladesau, Juli Garreta i Manuel Saderra i Puigferrer i la gran rotllana amb la que el 4 de juliol de 1998 vam envoltar l’estany de Banyoles.

En el camp de l’autosuperació he d’esmentar El Secret, de Rhonda Byrne; Las cinco heridas que impiden ser uno mismo: rechazo, abandono, humillación, traición, injusticia, de Lise Bourbeau, les quals descriu molt be i dóna algunes claus per guarir-les; La vida interior. El despertar del inconsciente, de Ginette Paris, que parteix de la seva pròpia experiència d’un vessament cerebral que la va tenir 4 dies en coma i com a psicòloga, per fer una crítica molt seriosa de la professió i del sistema en què vivim i anar cap a la “psicologia profunda” que precisament dóna valor a la mort del “jo” antic que sovint ens pesa massa per deixar pas a noves dimensions que molt sovint desconeixem; i la novel•la d’Irvin D. Yalom El dia que lloró Nietche, que també plasma molt bé la seva lluita interna i el paper que té en el seu guariment el metge vienès Josef Breuer i de rebot el fundador de l’psicoanàlisi Sigmund Freud.

Finalment aquest estiu el poeta olotí i company dels Amics de les Lletres Garrotxines Joan Mercader i Sunyer, desprès d’un agradable sopar amb tots ells al Parc Nou d’Olot, em fa regalar varis dels seus darrers llibres, que palesen la varietat i maduresa de la seva obra, especialment Quart minvant, que reflexa magistralment el pes de la vellesa i el mal d'Alzeimer en la seva dona. El llibre de contes Les coses tal com són també és de lectura altament recomanable per a gent de la segona i tercera edat, i el més gruixut, que va titular Memoràndum. Més de 60 anys intentant de ser poeta 1946-2008, recull tota la seva obra poètica inèdita, i que amb el seu humor càustic i molt especial que el caracteritza ens dóna una visió tant del seu entorn més íntim com del polític i social que ha viscut.

©Joan Fort i Olivella