Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dilluns, 26 de març del 2012

Les porres a Benet XVI

El primer viatge de visita pastoral que el papa Benet XVI ha fet aquest cap de setmana a Mèxic, encara que centrat a l’estat de Guanajuato, i concretament a les seves ciutats de Leon de los Aldama, Guanajuato i Silao, que li van oferir una calidíssima acollida i les seves respectives claus, ens ha ofert i obert també algunes de les claus desconegudes de la seva personalitat i del seu missatge de pau i esperança per a aquest país, l’Amèrica llatina i tot el món sencer.


Després dels 5 viatges de l’ara ja beat Joan Pau II, que amb el seu carisma s’havia guanyat la simpatia del poble mexicà, hi havia una certa expectativa envers aquest papa també vingut del nord i d’un perfil més fred i teològic. Però si bé a l’avió encara es va mostrar molt rígid amb els periodistes, només posar peus a Silao ja va exposar amb paraules molt clares el missatge de fe, d’esperança i de caritat que venia a portar a aquests països 200 anys després de la Independència, de defensa de la dignitat humana, que deixem entrar Jesús en els nostres cors i a la societat i ens obrim al seu amor.

A Guanajuato es va dirigir als nens, nenes i joves, que han estat uns dels grans protagonistes d’aquesta visita, omplint el recorregut per on ha passat i cridant tota classe de cançons i porres, des de “Benedicto, amigo, México está contigo” fins a la més nova “Benedicto XVI, invítame a tu Face”. La missa del diumenge al matí al parc del Bicentenari va congregar 640.000 persones que portaven 12 hores esperant.

A la catedral basílica de Virgen de la Luz de León va dirigir als bisbes vinguts de tota l’Amèrica llatina un missatge de responsabilitat cap als sacerdots, religiosos, religioses i sobretot laics i laiques i les seves necessitats, que són moltes en aquestes terres “tan abandonades de la mà de Déu” que dirien alguns.

Abans d’anar a dormir, va haver de sortir del col•legi de monges on es va allotjar per posar-se un barret de xarro blanc que li havien regalat i deixar que li besessin la mà els mariachis que no havien parat de tocar, tal com podeu veure en l’enllaç que he posat al Facebook.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 26 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada