Danses, art i tradicions a Atlatlahuacan (Morelos)

El diumenge passat uns amics ens van convidar a dinar en aquest poble, situat a uns 20 km al N  de Cuautla, on durant tot el cap de setmana llarg, i amb motiu del 4rt Divendres de Quaresma,  celebren la Feria del Señor de Tepalcingo i la Danza o el Brinco de los Chinelos.

En efecte, tots aquests dies les comparses del poble, que és municipi des de 1932, i de Tlayacapan, que era l’antiga capçalera municipal, Yautepec i Tepoztlán recorren els carrers ballant al so dels tambors i la música de vent la Danza o el Brinco de los Chinelos, perquè precisament es vanaglorien que és a Atlatlahuacan on el 1872 es va començar a ballar i hi ha un monument dedicat.

Així al menys ho certifica un document escrit per don Antonio Ortiz y Arvizu emès per la prefactura política del districte de Yautepec al president municipal de Tlayacapan, datat el 7 de febrer de 1872, i trobat als arxius de Tlayacapan a l’any 2002.

Sigui el que sigui, el cas és que tot el poble s’omple de música i colors, i especialment la plaça del davant de l’ex convent de Sant Mateu apòstol, fundat pels agustins el 1569, i acabat a la següent dècada de 1580, i que, a l’igual del de San Juan Bautista de Tlayacapan, forma part de la Ruta dels Convents, i del Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1994.

A l’església d’aquest antic convent encara es celebra la missa en llatí i l’altar està d’esquena al públic. Està plena d’altars i tot hi respira un aire molt vell. 

Diverses capelles conserven notables puntures del segle XVI, amb presència dels àngels, que si bé no tenen la omnipresència que assoleixen als principals temples barrocs de la ciutat de Puebla i als de les poblacions properes de Tonantzinta i Acatepec, ja marquen la pauta del que serà una constant a tot el país.

El claustre també ens ofereix velles pintures i el pas d’un dels dansaires indígenes, que a fora van ballant les seves danses rituals al so de diversos instruments de corda i de percussió, fent voleiar estendards amb les imatges de Déu i els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael.

 

En unes tarimes dos grups més es preparen per ballar la Danza de los Moros y Pastoras, variant de les danses de Moros i Cristians d’altres llocs i una mostra més de l’alt grau de sincretisme d’aquestes festes, que comencen el Diumenge de Carnaval, però que com hem vist en una entrada anterior s’allarguen aquí com a molts altres poblacions durant bona part de la Quaresma,  concretament el Brinco de los Chinelos, paraula náuhatl que significa “el que mou bé els peus i el meluc”. Per més informació podeu veure també http://es.wikipedia.org/wiki/Chinelo, i la nova entrada d’aquest blog http://poefotoh.blogspot.mx/2015/02/les-danses-de-carnaval-mexic.html.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 19 de març de 2015.