D’una branca d’olivera
tallada sens compassió
en va sortir la primera
tosca expressió de bastó.
No tenia gens fi el tacte,
era lleig i bonyegut,
tenia una forma abstracte
però d’un bon contingut.
Després de treta la pell
i lligar-li el cap ben fort,
ja sols resta haver-hi un vell
que camini amb el cap tort.
Quan ja té la nova cama
el vellet s’omple de joia
i la cara se li inflama
posant-se tota alegroia.
Per les Rambles es passeja
un senyor amb gos i barret.
Quan el bestiar es barreja
allà va un cop de fuet.
Si la neu és perillosa
un bastó ens pot ajudar
a dir que no és una cosa
sols pels vellets repenjar.
©Joan Fort i Olivella
12 de febrer de 1974
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada