A la font del Cubilà
Maragall es va inspirar
per fer una gran poesia.
Vora l’aigua fresca i neta
pastura una humil vaqueta,
la gent li té simpatia.
Son caminar és suau.
lentament mira el cel blau
tot recordant llur amiga.
Una llosa porta inscrit
un poemet molt petit,
exemplar per nostra vida.
Car hi ha molts homes cecs,
que van perduts per molts recs
sens tenir camí ni guia.
O que potser l’han perdut
per ésser massa creguts
i dormir quan és de dia.
La persona que està cega
amb cada pedra ensopega
per més petita que sia.
©Joan Fort i Olivella
14 de juny de 1973
Al poeta Xavier Lidón i a l’amic Josep Riera
amb motiu del 80 aniversari d’aquesta poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada