 |
| Afegeix la llegenda |
Jesús ens obra en camí
Blanca catifa de neu i gel
és la que porta al rei del cel
vers un palau sens cap riquesa,
que sols enjoia la certesa
que és camí de pas dolent,
però que el Jesús naixent
arranjarà amb ses manetes
boniques i petitetes
perquè en passar-hi els demés
puguin arribar sencers
lluitant contra la escomesa
a la gran terra promesa.
©Joan Fort i Olivella
Nadal 1973
El Nadal de cada dia
Amb la manca d’energia
i la sequera que hi ha,
que il·lumini nostra vida
Jesús, espelma eternal,
llàntia encesa cada dia
en el cor dels cristians
engendrada per Maria
en son ventre virginal,
la que tant ens estimà
i ens guia pels caminals
sigui amb la llum del dia
com amb llum artificial
la Benaurada Maria,
llum del món, foc eternal.
Nadal és la pau,
Nadal és amor,
la pau del Ramat
amb un sol pastor.
La treva d’un dia
amb valor infinit,
l’eterna alegria
d’una fosca nit
de sempre esperada
i molt celebrada.
©Joan Fort i Olivella
Nadal 1974
L'Arbre de la Vida
Vós sou l’Arbre de la Vida
fulla perenne i soca fort,
on els ocells de gust hi nien
i a voltes ens anuncien
que no ens volen deixar orfes del tot.
Llavors les cames volen enlaire
i nostres cors somriuen de goig
i fins i tot ballen la sardana,
dansa d’un poble que ens agermana
per a lloar-vos fins a la mort.
Cantem amb molta alegria
a Jesús nat a Betlem,
que sonin fort les campanes
i es desvetlli el nostre cor.
Que ballant nostra sardana
Amb els braços ben enlaire
s’alcin els cors cap a Vós
que sou nostre salvador.
Tinguem una llum encesa
entre Déu el nostre cor,
que devers ella divisem
llur mà que ens guia quan és fosc,
o quan la boira ens tapa el cim
ens digui on està el Nord.
Jesús és la llum del món,
l’amic del cansat i l’orfe
i el company d’expedició
vers els cims de nostra pàtria,
que és la pàtria del Senyor.
Caminem
vers el Regne de l’Amor
per la neu tendre i molsosa,
per les valls plenes de boira
i els camins coberts de fang,
seguint les petjades nues
en les matinades crues
i molt freds vespres d’hivern.
Cap on anem? Vers Betlem
a veure el Rei de l’Amor,
nascut tot just i Mestre ja ara,
petit de talla, mes gran de seny,
que amb la seva humilitat
ens ensenya a caminar
pel camí que ens ha traçat,
el llarg camí de la pau
vers el regne de l’Amor.
©Joan Fort i Olivella
Nadal 1975
Temps per a un sospir
En un revolt del viatge
pel desert d’aquesta vida,
no trobarem cap oasis
on sadollar-la una mica?
No hi haurà un bressol de palla
on bressar el fill de Maria,
que amb nosaltres fa el viatge,
sua, bufa i s’esgarrinxa?
No endevinarem en l’aire
cap tonada matutina
que entonar-la pugui el nen
que al nostre costat camina?
No tindríem cap rialla,
cap gaubança en la fatiga,
per veure-la en nostres llavis
el Rei de la infància trista?
©Joan Fort i Olivella
23 de desembre de 1980
El somriure d’un infant
El somriure d’un infant
davant de tres ocellets
ens porta a entonar-li un cant
a la pau dels racons nets.
Ens mostra un interrogant
lluint en els seus ullets
i en els llavis un encant
que harmonitza amb els ditets.
Joan Fort i Olivella
A Josep Matas, 21/12/1992
Vingui la pau
Vingui la pau als nostres boscos
i la il·lusió als nostres camins,
il·lumineu els dies foscos
i els ulls morats de tots els nins,
Senyor de tots, Mestre d’alguns,
que heu estat nen i crescut molt,
feu-nos aprendre dels difunts
a estimar molt i a prendre el vol.
Que l’astre que guià els Reis
vers els camins del Senyor,
ens guii en l’art i les lleis
a buscar sempre el millor.
©Joan Fort i Olivella
Girona, 2 de desembre de 1993
Nadal després de l'huracà
Molts d’infants sense casa
i les cases sens lloc
on guardar l’esperança
que ha deixat l’enderroc.
Ja res no té els seus límits.
Cap fita té sentit.
Tan sols importa viure
per dir que ho han patit.
El fang tot ho arrossega,
però queda el Nadal,
i esperar que el proper
serà un xic més normal
Del fang n’hauran fet totxos,
dels totxos una llar,
i quan el dia creixi
hi podran sojornar.
Fent del fang noves vies
per on corri la pau
i la gent pugui viure
tal com ara s’escau.
Per entrar al nou mil·leni
amb el cor generós
i el cap ple de somnis
d’un món molt més joiós .
©Joan Fort i Olivella
18 de novembre de 1998
Oh dolç infant!
Oh dolç infant, que dorms damunt la palla
de segles d’ignomínia i de tristor,
fes que callin la força i la metralla
i que aquest món sigui un xic millor.
Que els homes siguin lliures i els pobles
puguin gaudir en pau del seu destí
tot practicant els ideals més nobles
que ens ensenyares amb ton verb diví.
Estimar als altres com a un mateix,
desterrar lluny l’odi i la mentida,
carregar-se les penes com un feix.
I fer servir la llengua com l’Ernest
per defensar el diàleg amb la vida,
que realment era un home honest.
Sant Salvador de Bianya,
6 de desembre del 2000
Adaptada per Mònica Casalprim, Rosa Flivià i la Coral Puigsacalm
per al XLIV Recital de poesia dels Amics de les Lletres Garrotxines
CANTATA LITERÀRIA Ahir va ser Nadal
CANTATA LITERÀRIA Ahir va ser Nadal
a l’església de Sagrat Cor dels Pares Caputxins d’Olot,el 26 de desembre del 2005,
i per als concerts de les Preses del 6/12/2007 i de Santa Margarida de Bianya del 13/01/2008.
Fruit del temps
Ha nascut un nen
fecundat in vitro
en el ventre càlid
de la Verge bella.
Aquell que esperàvem
ja el tenim aquí,
ens porta sang nova
i semen diví.
El pare Josep
no s’ho creu del tot,
però quan ho veu
ho perdona amb goig.
La mare Maria,
que ha tingut bon part,
se’l mira amb tendresa:
Fill meu. Déu te guard!
Un ase i un bou,
dels que ja no en queden,
li fan companyia
i li escalfen sempre.
No tarda a venir
l’enviat reial
a cobrar els impostos
pel dret del Nadal.
Ja tens en Josep
preparant els estris,
carregant-ho a l’ase
i signant convenis.
Déu te guard, bon pare
de dir amén Jesús,
mes tampoc no estranyis
l’esperat refús.
©Joan Fort i Olivella
Nadal 2002
L'estel de Nadal
Quan veig l’estel brillar
a Sant Miquel del Mont,
els carrers iluminar
i de Besalú el pont,
penso que ha arribat
l'esperit de Nadal,
el nen més esperat
i el gest primordial.
Camins de Nadal negats
per aigüats de tota mena,
ens porteu a tots la pena
dels perduts i els ofegats.Camins dels necessitats
d’una vida rica i plena,
ens feu pujar a la carena
per veure bé els disbarats.
Si l’aigua ens arriba al coll
o el nostre pou és ben sec,
haurem de buscar un bedoll
o bé un saurí de primera,
i potser omplir algun xec
per poder rentar a l’aigüera.
©Joan Fort i Olivella
3 d’octubre del 2005
Bon Nadal lo Cartañà!
Déu vos guard lo Cartañà
de perdre el temps en marrades
i tarteres descarnades
que un peu poden fer trencar.
Aneu pel camí millor
al cim amb la millor vista,
i compte a l'autopista
a mirar el retrovisor.
Que passeu un Bon Nadal
i un Any Nou ben productiu
en bells cims, que tant se val.
I gaudiu de la muntanya
i de la bellesa d'un niu
que no es fa mai gens estranya.
©Joan Fort i Olivella
20 de desembre del 2005
Al meu mestre de muntanya Josep Cartañà
Benvolguts amics lletraferits i polítics de torn.
Gràcies per la nadala. He vist que m’heu passat al davant.
Com que no trobava prou inspiració per estar a la vostra altura,
i a més em vaig trobar per Nadal a Sant Miquel sense telèfon ni Internet,
la vostra nadala va quedar per a Sant Esteve.
I ara aquí la teniu en forma de rodolins.
Blanc i gelat
Blanc i glaçat, fet i fotut,
és el Nadal de l’Estatut.
Ens fan patir fins a última hora
per veure quin tros queda fora.
No podem ser una nació
si ja n’hi ha una altra de pitjor!
No podem tenir els calerons
ni jugar amb les seleccions.
Ai valgui’m Déu bon Jesuset,
que en passarem de por i de fred.
Haurem de pregar al bon sant Jordi
perquè no ens manqui el blat ni l’ordi
pel nostre pa de cada dia
a l’hora de l’Eucaristia.
©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya,
26 de desembre del 2005
Gira la roda del temps
de perdre el temps en marrades
i tarteres descarnades
que un peu poden fer trencar.
Aneu pel camí millor
al cim amb la millor vista,
i compte a l'autopista
a mirar el retrovisor.
Que passeu un Bon Nadal
i un Any Nou ben productiu
en bells cims, que tant se val.
I gaudiu de la muntanya
i de la bellesa d'un niu
que no es fa mai gens estranya.
©Joan Fort i Olivella
20 de desembre del 2005
Al meu mestre de muntanya Josep Cartañà
Blanc i gelat
Al meu mestre de muntanya Josep Cartañà
Benvolguts amics lletraferits i polítics de torn.
Gràcies per la nadala. He vist que m’heu passat al davant.
Com que no trobava prou inspiració per estar a la vostra altura,
i a més em vaig trobar per Nadal a Sant Miquel sense telèfon ni Internet,
la vostra nadala va quedar per a Sant Esteve.
I ara aquí la teniu en forma de rodolins.
Com que no trobava prou inspiració per estar a la vostra altura,
i a més em vaig trobar per Nadal a Sant Miquel sense telèfon ni Internet,
la vostra nadala va quedar per a Sant Esteve.
I ara aquí la teniu en forma de rodolins.
Blanc i gelat
Blanc i glaçat, fet i fotut,
és el Nadal de l’Estatut.
Ens fan patir fins a última hora
per veure quin tros queda fora.
No podem ser una nació
si ja n’hi ha una altra de pitjor!
No podem tenir els calerons
ni jugar amb les seleccions.
Ai valgui’m Déu bon Jesuset,
que en passarem de por i de fred.
Haurem de pregar al bon sant Jordi
perquè no ens manqui el blat ni l’ordi
pel nostre pa de cada dia
a l’hora de l’Eucaristia.
©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya,
26 de desembre del 2005
Gira la roda del temps
Certament que gira la roda del temps,
molt de pressa.
I diem ja fa 5 anys, ja en fa 10, ja en fa 25 de moltes coses,
o 50 que m’esperaven.
I tant se val, hem fet camí i algun vers malastruc,
“pas a pas, vers a vers”, com deia el gran Machado,
que hem llegit, i escoltat i cantat de la mà d’en Serrat,
o colze a colze amb els companys que hem fet nostre Raimon,
i avancem llegint en Miquel, però no tant com voldríem, en moltes petites coses.
Però voldríem que els grans desigs de Nadal, Cap d’Any o Reis es fessin més realitat,
i el pas d’aquell infant sobre la terra no fos realment tant inútil i poguéssim gaudir-lo un xic més.
Jo aquest Nadal seré aquí a la meva estimada Catalunya,
però els propers potser seré a Mèxic, com molts altres catalans,
i tindré un record per als que aquí d’alguna manera m’heu ajudat a escriure
les millors pàgines amb senyes d’identitat.
©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya
23 de desembre del 2007
Aquest infant ens duu l’alegria,
que no és sols com la bella flor d’un dia,
sinó llarga i molt dolça melodia.
que no és sols com la bella flor d’un dia,
sinó llarga i molt dolça melodia.
El seu somriure ja ens porta a l'Altíssim
i ens ajuda a veure el grandíssim
misteri d'un vi que esdevé boníssim
en una taula on qui quep tothom
i on la pena resulta quelcom
que es comparteix sense cuixa ni llom.
Els Tres Reis de lluny ens porten encens,
or i mirra, amor, pau i consens,
i claror creixent d'un món immens.
©Joan Fort i Olivella
4 de novembre del 2007
Buscant Posada
Sant Josep busca posada
per a l’infant adormit,
i es fa més fosca la nit
quant més els hi és negada.
quant més els hi és negada.
Cada porta que és tancada
Cada porta que és tancada
es tanca un somni infinit,
es tanca un somni infinit,
i es queda un estel marcit
i es queda un estel marcit
rere l’ase més buscada.
rere l’ase més buscada.
Els cal buscar un estable
Els cal buscar un estable
per a trobar l’escalfor
per a trobar l’escalfor
que no els dóna un cor amable.
que no els dóna un cor amable.
La palla del blat sembrat
La palla del blat sembrat
per fer resplendir el cor
per fer resplendir el cor
que de tots més ha estimat.
que de tots més ha estimat.
©Joan Fort i Olivella
©Joan Fort i Olivella
30 novembre 2008
30 novembre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada