De músics i cantautors catalans oblidats

Ara que s’acosta la gran festa de Sant Josep, protector de l’Església, i abans molt celebrada arreu dels Països Catalans i especialment a València amb les falles, i a casa amb una crema catalana deliciosa per celebrar el meu avi, pare i germà, i que aquest any l’Església ha volgut recordar especialment dedicant-li tot l’any per la gran importància de la seva figura, voldria recordar i reivindicar una sèrie de músics i cantautors d’arreu del nostre territori que, a parer de les visites i sobretot dels m’agrada de Youtube estan absolutament abandonats, i crec que francament no s’ho mereixen, ans tot el contrari n’haurien de tenir molts més. 

Primer de tot he de dir que escolto tota mena de música, especialment clàssica perquè per a la feina de lectura o escriptura no em puc concentrar si escolto cançons o altre tipus de música, incloses les sardanes, però que a les hores lliures aprofito per escoltar altres músiques, i que des de fa un temps vaig començar a escriure una llista, que ara ja té més de 70 pàgines a dues columnes, de músics i cantants de totes les èpoques i països, i també vaig aprofitar les diferents festes dels sants que ens ofereix el calendari per escoltar músics, cantants o cantautors que porten el seu nom, costum que us recomano per a reforçar la memòria i recordar compositors, músiques i cançons que d’una altra manera potser us passarien desapercebudes. 

Voldria començar per dos grans guitarristes, que han fet d’aquest instrument una vertadera obra d’art. Es tracta d’en Toni Xuclà i en Toti Soler. A tall d’exemple, només voldria recordar que és una pena que peces com “El món vist per tu” o “Com aigua dins l’aigua” del disc Ànima, o bona part del disc Una terra sense mapa del músic mallorquí només sigui jo que hagi dit que m’agrada. 

Algunes cançons de la Teresa Rebull, l’àvia de la Nova Cançó, d’en Ramon Muntaner o d’en Joan Isaac. El mateix podria dir del cantautor valencià Paco Muñoz i les cançons “Certament”, “In memoriam” (a Soledat González), “Per poca cosa” o “Si jo fos mariner” del seu disc Collarets de llum, de poemes de Miquel Martí i Pol. 

Pel que fa als compositors de sardanes n’hi ha moltíssims, però només recordaré les grans sardanes “Santfeliuenca” o “Fausta” de l’estimat Manel Saderra i Puigferrer, “Desig” o “Ireneta” (“Per la nostra amistat” o “Regal de Reis” en tenen alguns mes) d’en Martirià Font, “Cecília” o “La vaca cega” d’Antoni Juncà i Soler, “Ripoll, vila comtal” o “L’estany Estrellat” de l’Honorat Vilamanyà, o Cors gironins d’en Josep Riumallò i Salagran, o que del disc 13 sardanes per a cobla, d'en Josep Blanch i Reynald, tocades per la cobla Marinada, només es veu que agrada una mica "Amb el porró en fresc", del de Sardanes d'en Josep Cassú només un parell, , com també passa amb els d'en Josep Serra i Bonal i'en Joaquim Serra i Corominas o de l'Antoni Català i Vidal tocades per la Cobla de Cambra de Catalunya, i del d'en Josep Maria Vilar i Gandol tocat per aquesta mateixa cobla, dirigida per Jordi Molina, cap, quan totes són d'una gran qualitat i bellesa. 

 A les tardes escolto molta música de compositors valencians de banda, que no es limita als pasdobles, com alguns podrien pensar, sinó que és variadíssima i riquíssima. Tinc registrades una trentena de bandes del Principat, 70 del País Valencià , 4 de les Illes i 4 de l’Alguer. Voldria destacar a Salvador Giner i Vidal (1832-1911) i les seves obres El adiós a Boabdil (1873), Es xofà hasta la moma o Una nit d’albaes; Armando Blanquer Posada (1935-2005), José María Ferrero Pastor (1926-1987) i les seves marxes mores “Ximo”, “El Kábila” i Marrákch”; Rafael Talens i Pelló, Miquel Asins Arbò i Ferrer Ferran. 

Joan Fort i Olivella, 

Atlixco, 11 de març de 2021.