Això de la rima, benvolguts lectors,
em pot servir, com en aquest cas,
per recordar els professors que vaig tenir
en el batxillerat, a la classe de dibuix.
I també alguns dels seus deixebles,
companys meus d’agradables xerrades
a l’entorn d’una cervesa.
Altres mestres en el món de la cobla
o en el de la Història.
És el cas d’en Vicens Vives.
D’ell vaig aprendre moltes coses
que després no he pogut aplicar,
però que tenen gran transcendència.
La manera com els països,
i les persones també,
canvien de fronteres.
Fins que arriba un moment
en què tot és relatiu
al poder del més actiu.
©J. B. Fort
Atlixco, 21/26 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada