La paleta d'en Lluís Roura

La paleta del pintor

s’omple de color

arreu on va.

N’hi ha tants a la natura,

que no cal ser gran figura

per a saber-les captar.

Però una altra cosa

és saber pintar una rosa

que una cara o una mà.

Cadascuna té una vida,

una forma i una mida,

que caldrà representar.

Aquí sí que cal talent,

destresa i enteniment

perquè sigui una obra d’art.

No cal allargar el discurs.

Més val anar de cara al gra,

mostrar un exemple concret.

És el cas d’en Lluís Roura.

Ell va tenir en De Palau

i l’estany per fer del somni

una obra d’art duradora.

L’exemple del gran Van Gogh

li va servir per saber

tot el que ens pot dir el grog.

Els colors de l’Empordà                 

una eina per treballar

sense anar molt lluny de casa.

No es conformà amb això.

Va voler anar molt més lluny,

deixar altres llocs del món

immortalitzats en les teles.

Grècia, Egipte o Terra Santa

li han servit per agenda

de la història i de la vida.

Tot ho ha pintat amb mestratge

i humilitat ben apresa

de la família i entorn.

Així ha trobat amics

que li han permès arribar

molt més lluny del que es pensava.

A través de les antenes

de la Ràdio Nacional

de Catalunya, la nostra.

I de la veu d’en Xavier Solà

va poder plasmar a les ones

tot el que ell sap i sap dir.

Amb la paleta i la veu,

quedant finalment impresa

en un llibre ben imprès

precisament a Olot,

terra de grans paisatgistes,

però potser més tancats.

Molts indrets de Catalunya

han quedat així per sempre

conservats en tres mitjans.

En paper, en tela i en disc.

Perquè tots aquells que vulguin

puguin gaudir d’uns colors,

unes fotos i uns pobles

plens d’història, d’art i vida.

Tan vius, que no podem

sino veure’ls i estimar-los

com molta gent ha estimat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 21 de novembre de 2015