El nostre Nadal a Mèxic

Des de l’any 1973 que solo escriure una o vàries nadales, primer en felicitacions d’en Ferrandis o en l’ordinador, i des del 2009 les publico amb fotografies, al meu blog Poesia, història i fotografia. Però el Nadal de 1998 vaig conèixer als Amics de les Lletres Garrotxines al recital que van fer a l’església de Santa Maria del Tura d’Olot, i des de llavors que participo en els seus recitals, fins i tot des d’aquí a Mèxic, llegint i enviant-los i publicant-me els poemes en els llibrets i en l’antologia 20 anys. Antologia poètica que van editar aquest estiu.

Vaig escriure per al número extra de Nadal de 2009 del setmanari La Comarca d'Olot, un article titulat “Nadal entre flors”, el text del qual s'ha publicat en part aquest any combinat amb aquest, i ara al meu blog, en el qual explicava una mica les tradicions nadalenques d’aquest país i concretament d’aquí a Atlixco, on es conreen, s’exporten i es fa una fira de la Pasqua, Nadala  o Nochebuena, aquesta flor vermella de Nadal que s’ha popularitzat a tot el món.

Llavors encara no es feia la Villa Iluminada, una  manera que va trobar l’Ajuntament de la 2 veces Heroica Ciudad de Atlixco i ara Pueblo mágico, aprofitant que té el millor clima del món,  d’atreure i fer sortir la gent al carrer i alhora de donar una mica de vida al seu comerç i oficis tradicionals, que de passada ha canviat força la nostra forma de moure’ns.

En efecte, des d’un mes abans de Nadal i fins al dia de Reis, alguns dels carrers de la que els castellans fundadors van aconseguir que el 1579 s’anomenés Villa de Carrión i tingués jurisdicció civil i criminal i Cabildo es tanquen al trànsit quan es fa fosc i s’engalanen de llums o objectes de tots els colors, amb motius diferents cada any, obligant-nos a anar a peu, o en bici com és el meu cas, però amb molt de compte de no atropellar ningú, ja que aquests dies tothom aprofita per fer o fer-se fotos i selfis i publicar-les al facebook.

Aquest any el Casal Català de Puebla ha organitzat per primera vegada una pinyata i caga-tió per al dissabte dia 5 de desembre, a la que no podrem anar, perquè aquell dia un meu cunyat, que havia estat al seminari diocesà i ara està al convent agustinià de Ciutat de Mèxic, ens ha convidat a la celebració que ells faran.

Tant per mi com per la Lupita són uns dies una mica tristos, perquè precisament l’any que ens vam casar va agafar un càncer i es va morir poc abans de Nadal la seva germana gran, la Luchi, que, com el seu nom indica, il·luminava i alegrava amb la seva presència i bon fer tota la família i el seu entorn, especialment la parròquia, a la que dedicava una part molt especial del seu temps, però el celebrem en família en el típic sopar i dinar de Nadal.

I per a mi i molts altres catalans residents a Mèxic i arreu del món, l’any passat i aquest els polítics de Catalunya i d’Espanya ens han fet patir força amb les negociacions sobre el referèndum i el govern independent que el Parlament i el poble els ha demanat insistentment al carrer i a les urnes. Per això, el nostre desig és que l’any vinent puguem ja tenir el 1er. Govern de la República Catalana i així avançar definitivament per construir el país lliure, pròsper, just i solidari que tots desitgem que figuri d’una vegada per sempre més al mapa polític del món del segle XXI.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 19 de novembre de 2015