dijous, 10 de desembre del 2009
A en Pep Camps
dimecres, 9 de desembre del 2009
La vaca cega
A la font del Cubilà
Maragall es va inspirar
per fer una gran poesia.
Vora l’aigua fresca i neta
pastura una humil vaqueta,
la gent li té simpatia.
Son caminar és suau.
lentament mira el cel blau
tot recordant llur amiga.
Una llosa porta inscrit
un poemet molt petit,
exemplar per nostra vida.
Car hi ha molts homes cecs,
que van perduts per molts recs
sens tenir camí ni guia.
O que potser l’han perdut
per ésser massa creguts
i dormir quan és de dia.
La persona que està cega
amb cada pedra ensopega
per més petita que sia.
©Joan Fort i Olivella
14 de juny de 1973
Al poeta Xavier Lidón i a l’amic Josep Riera
amb motiu del 80 aniversari d’aquesta poesia.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Oda al bastó
La trista fi del bastó
Amb tants de cops i rascades
que l’eina ha anat rebent
les potes té ben macades
i el cap ben llis i lluent.
Una llit de lluna plena
s’enfonsa en la blanca estora,
ja li fa mal a l’esquena:
arribada és la seva hora.
Els ossos sembla que peten,
els muscles s’esfilagarsen,
les venes se li malmeten
i amenacen amb anar-se’n.
Anar-se’n a no sé on,
a pujar o baixar muntanyes,
a donar la volta al món,
al mon de les tres Espanyes.
Mentrestant el tros que en resta,
que ara és curt i de bon dur,
m’ajudarà en la conquesta
d’aquest ideal tan dur
com és conquerir una meta
on ningú t’esperarà,
on tan sols una llibreta
nostra firma acollirà.
©Joan Fort i Olivella
Maig 1975