El valor de l'arbre

-->

-->

Els arbres són com els homes,

tenen una vida llarga,

d’ençà que neixen amarga,

moguts pel vent com les ones,

trepitjats per les persones

que esqueixen els seus braços

perquè els ocellets més mansos

no hi puguin pas reposar

ni s’hi puguin repenjar

per fer migdiada els gansos...

L’arbre és humil, juganer,

amic dels petits minyons,

que contents més no poder

darrera d’uns branquillons

esperen si l’amic ve.

I quan pel seu davant passa

aquell qui els està cercant,

darrera d’una rabassa

surten els amics cantant:

“Sempre es conservi la raça

d’aquest roure corpulent.

Ara el roure està content,

prô els infants se n’han anat

i allí resta trist, i creix,

i somriu quan sota ell neix

un bolet primaveral...

És com un gran monument

que la vista ens fa alçar

vers aquell qui el va crear

per purificar l’ambient.

Posades té a la terra

les arrels fondes i fermes

perquè en temps de secà

no perdi sa cara verda.

Difícil és per al roure

créixer dret com una espelma,

i més quan plantes malignes

el punxen per les muscleres.

Però ell quan guaita el cel

per veure la gran estrella

i contemplar l’univers

i les plantes més novelles,

veu pel cim de tot això

que una llum sa vista cega

i li diu:

-­­­­Gràcies a mi

Pots veure aquestes belleses-.

Quin valor el d’una gla

per fer a les bardisses guerra,

i amb noblesa triomfar

sortint també de la terra!

Després d’una llarga vida,

Que al capdavall és un drama,

el vell roure és capolat

per una fressosa màquina.

D’ell en fan bocins de pa

que s’ajunten en gran barra

per més tard, un altre jorn,

fer-ne un banc on repenjar-se

aquells que quan era vell

sota seu feien migdiada.

©Joan Fort i Olivella

Sant Miquel de Campmajor, 26 de març de 1973

1r. Premi del concurs escolar del Dia Mundial de l’Arbre 1973