Homenatge poètic a Johan Cruiff

Johan Cruiff

Jugaves de meravella,

ordenaves tot el joc,

honraves la samarreta;

ara tothom et recorda,

nervi neerlandès pur.

Composaves amb les cames,

reies i rèiem amb tu,

ubicaves al contrari,

implicaves tot l’equip,

fomentaves el bon rotllo;

finalment eres un crac.

Jordi Cruiff

Jordi et va posar el teu pare,

oh quin nom tant bonic,

record del seu pas pel Barça,

donant senyals de sinèrgia,

implicant-se amb el país.

Crec que és bo recordar-ho,

recordant tantes històries,

unint tantes aficions,

inspirant tantes vetllades,

formant tantes famílies,

ficant fricandós al forn.

Pep Guardiola

Popular com pocs,

especialment propici

per a moments difícils.

Guardem tots al cap

un piló d’ardits

artificis tàctics,

rècords de taquilla,

difícils victòries,
infal·libles gols,

ornant la memòria

local i col·lectiva,

ara que tant ens fa falta.

Missatge en clau d’en Xavi

Xerreu tant com vulgueu,

aneu allà on pugueu,
venent el gran producte, 

inventant complicitats.

Honreu la samarreta

establint mecanismes
ràpids com el seu joc,

normalment volguts,

ara que tant ens cal
nodrir-lo degudament,

donar el cent per u

en tots els terrenys,

zelant que tot funcioni.

  

Parlamentaris

Compliu el manament

de les urnes que un dia,

històric com pocs,

us va donar el poble.

Doneu-nos el goig

de comptar amb vosaltres

per fer realitat

el somni d’un Poble.

Que aquest Sant Jordi

pugueu sortir al carrer

a signar el llibre

de la dignitat.

Sapigueu establir

les regles del joc

que feren possible

el govern legítim

de la Generalitat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 31 de març de 2016

Dedicats als Cors Clavé,

a la Coral Sant Jordi

i al seu director l’Oriol Martorell,

a totes les corals de Catalunya

a tota l’afició  del Barça

i de la independència de Catalunya.

El verd més gustós

Verd sobre verd hi ha a la Garrotxa en abundància,

com en altres llocs de la Catalunya humida,

però aquí el saben vendre amb tanta constància

que no resulta fàcil prendre’n bé la mida.

El verd dels prats, el verd dels horts, el verd dels boscos.

El verd dels pins, de les alzines i del faig.

El verd de les verdures que en el mes de maig

assoleix una intensitat, que els quioscos

no poden reflectir com es mereix. Només

provant els seus sabors, olors i qualitats

es pot comprovar que no hi té accés

tothom qui vol, ni els més assabentats.

Tan sols els més experts en la matèria

poden copsar l’olor dels pèsols estofats,

o aquells qui tenen la pesada dèria

de posar el nas a tot arreu i en tots els plats.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 24 de març de 2016

Poema escrit per al Recital

dels Amics de les Lletres Garrotxines
Els Poetes saluden la primavera

Verd sobre Verd, del 9 d'abril de 2016,
i publicat al llibret del recital.

Llaços lliures

Llengües germanes.

Ponts de diàleg.

Projecció cap al futur.

Pobles que es troben.

Proves que es posen.

Llencen desafiaments.

Trencar cadenes.

Trobar dreceres.

Lligams que no ens esclavitzin.

Sumar esforços.

Sanejar cossos.

Lloar llums i llibertat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 17 de març de 2016

Poema escrit per i publicat a la versió en paper
en castellà, català i romanès de la revista
Horitzó Literari Contemporani (HLC 2)
de Març-Abril de 2016,
dirigida per  Daniel Dragomirescu.

Felicitats, dones

Felicitats a totes les dones

que han sabut, saben i sabran

treballar, estimar, procrear i educar

per millorar la nostre espècie

en tots els àmbits i espais.

A aquelles que fan aquestes

i moltes altres funcions

de la manera adequada

en cada moment i ambient

que ho requereix el servei.

A les que lluitant nit i dia

contra tota adversitat

aconsegueixen que els homes

facin menys bestieses

i més obres dignes d’ells.

A les que m’han ajudat

a arribar fins a on estic

i a seguir el seu bon exemple

fent tot el millor que pugui

per estimar-les com cal.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 de març de 2016