5 de setembre

Li costa al dia aixecar-se.

Els roures alcen les copes

esponeroses i esparses

vers un cel absent d’estrelles

i un espai silent i gran.

Dormen ells i dormen elles,

somiquegen les idees,

es barregen amb l’absurd,

la frissança d’altes terres

i nissagues sense escut.

Les falgueres, cruixen, tenses,

damunt l’herba que s’ajau,

escampades, les deixalles,

hi posen un toc de blau,

la runa que tapa els sots

estampa el camí de blanc

vers la ruta que remunta

de Navarra al País Basc.

Es va acostant la tornada

i els autos van circulant

quan es va acostant l’albada

que encara s’ho està pensant.

©Joan Fort i Olivella