La neu freda es resisteix
a deixar la contrada,
i el vent fa una gropada
que a tots ara ens colpeix.
De cop s’ens apareix
una àliga encantada,
com la cançó estimada
que tant ens abelleix.
El silus d’Arreaga
ens parla de camins
amb una trista paga.
La gran fossa comú
i els cranis que hi ha dins
ara em parlen de tu.
Joan Fort i Olivella
1 de març del 2004,
recordant la Dolors Boada,
recentment traspassada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada