El càncer ara ens acompanya.
La ferotgia d’aquest cop
prest ens allunyi la migranya.
Els pensaments volen isards
damunt la pluja i les collades,
i els veig passar com àgils dards
ben empesos per les ventades.
En el dolor ens trobem immersos
i tontament ens aclapara.
A mi em priva de fer versos.
La depressió em surt molt cara.
I de retop et pica a tu
i caus també en un gran pou.
Aquí el remei més oportú
riure i pensar, malgrat que ens cou.
Ens cal molt seny per superar-lo,
diàleg i gran voluntat,
amb valentia afrontar-lo
foragitant-lo d’un plegat.
©Joan Fort i Olivella
Sant Miquel de Campmajor,
25 d’octubre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada