Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dijous, 30 d’abril del 2009

Sant Joan i el riu


Oh riu treballador,
que em parles amb dolor,
de vells molins,
batans i sínies,
tomàquets i esbergínies
i un poble acollidor.

Les teves aigües han servit molt
i poden servir molt encara
si el seny i la raó ens empara
en aquest temps tan revolt.

Ara ploren en Joan
i la seva bonhomia
camí de Sant Aniol.
El seu art que es va plasmar
en dibuixos expressius
i murals de gran format.

I recorden els dibuixos
i els escrits d’en Francesc Caula,
que va estudiar amb passió
la història del vell poble
que es va formar al teu voltant,
els masos de tot el terme
i els pergamins més diversos
del Coll, de Bas i d’Olot,
car per ell tota la comarca
comptava amb un ric passat.

És per tant ben merescut
que li dediquem aquests versos,
i seguim al seu darrera
en la tasca d’escatir
i dibuixar aquesta terra.

©Joan Fort i Olivella Maig 2005
Amb motiu del traspàs d’en Joan Granados i Llimona

El Puigsacalm


Abans d’arribar a Olot
bé venint de Santa Pau
o de cap a Camprodon,
sempre es veu el Puigsacalm
vigilant com un al•lot
els mil verds d’aquesta vall
cobert amb capa de neu
o bé d’un verd esclatant.

Damunt la flonja boirina
sobresurt irradiant,
i si porta barretina
du pluja cap als volcans,
pluja mansa, pluja fina,
de bon agafar amb les mans
per fer-ne una lletra fina
per al més delicat cant.

Cant a la calma dels cims
que vetllen aquests topants
amb serenor, senyoriu
i agullots desafiants,
cant als puigs superlatius
d’un paisatge ple d’encants
i de salts persuasius
talment preuats diamants.

-->©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 15 de juny de 2008

dimecres, 29 d’abril del 2009

A la Moixina

L’aigua brolla 
i adés s’entolla 
aquí als voltants 
de la Moixina. 

Roures vells 
com grans joiells 
donen una ombra 
molt maca i fina. 

Ve olor de peix 
que té com un deix 
de vine i menja’m 
sense pensar-t’ho. 

I caragols 
al plat amb cols 
ara et conviden 
prest a menjar-t’ho. 

Dolça és la nit 
a dins el pit 
quan tot és dit 
i res no és fit.  

©Joan Fort i Olivella
5 de juny del 2004

Des de Palera

Des de Palera contemplo
la lluna en quart creixent
entre dos molt alts xiprers
que Mozart van comprenent.

I penso en Ramon Vidal,
gran mestre de trobadors,
que els va ensenyar a rimar
entre joies i dolors.

El grill que ens fa companyia
entona la melodia
amb la mateixa constància
que Mozart va fer al seu dia.

Esguarda Roca Pastora,
l’olivera i la senyora,
i el nen que quasi no es mou.

Cavallers i pelegrins
que es creuaren els destins
a la vetlla d’un món nou.

©Joan Fort i Olivella 
A la porta del Sant Sepulcre de Palera, 19 d’agost del 2004

Simfonia de pedra i verd

Del bosc de Tosca a les roques Encantades
tens Vall d’en Bas tantes pedres per vorades
que se’n podria omplir un cabàs.
Els cingles de Roca-roja i del Grau
et tanquen pel migdia, i la nostra vista atrau
i es pregunta de què l’home és capaç.

La tossa de Pujolriu i els de Falgars més altius
vetllen els Hostalets i no són gaire gasius
del verd que presideix la vall arreu.
El verd ja senyoreja a glops
als cingles del Bronçar i a la serra de Llancers,
contrastant tothora amb els Crivillers
Puigsacalm i el puig dels Llops.

La serra del Corb i la Roca Bellera,
la de Marboleny i la serra Gatonera
et clouen per llevant tan dignament
que hom fixa els ulls en pobles que hem deixat:
el Mallol, els Hostalets, Sant Esteve, Sant Privat,
Joanetes, Puigpardines, realment un gran present.


I belles ermites, com Sant Mateu i Sant Quintí,
i a sota el Corb Sant Miquel i Sant Martí.
I de Sant Joan dels Balbs, que me’n dieu?
Un espai preciós i acollidor,
com a Ridaura el comunidor
que de l’església escampava la veu.

El Serrat i Massegur
em porten records de tu,
gent sincera i matinera,
bé i afaiçonant l’ambient
tant el Rourell i el Bosquet
com la Calm i la Clapera.



De la pedra n’han fet bes,
un monument al pagès
enmig del verd més pregon.
Si el blat de moro enamora,
potser aviat serà l’hora
de fer saber a tot el món

que els seus pobles i masies
tenen tot l’encant que els dies
els han donat amb l’ajut
de la gent més esforçada
que habita la contrada
i la cura amb gest traçut.

-->©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya,
tardor del 2005

Rupit

La tarda té tocs d’or i de bronze brunyit
als muntants forestals del Bac de Collsacabra.
No té mots l’Alcover i es queda curt el Fabra
per dir amb quatre paraules SE TEM BRE DE RU PIT.

Carrers-escala, façanes-balconada,
bells balcons-jardí, hortes-escalonada.
Tota la pedra de temps afaiçonada
per omplir els objectius d’aquesta gentada.

©Joan Fort i Olivella

Fulles de te


Sé que esteu a gust en el got, 
que hi dormiu, avui, malgrat tot; 
que teniu un gust amargant, 
però que no n’hi ha per tant; 
que entonant amb veu de folk 
no hi entrareu dins d’aquest solc.

Tanmateix avui ja fa fred. 
Els meus dits ho han notat tantost. 
Han anat de dret al rebost 
i han trobat un rebequet. 
Ara pla que la farem bona, 
i amb una mica d’arròs 
omplirem prou bé la panxona 
i satisfarem tot el cos.

-->©Joan Fort i Olivella