Fa pocs dies, el dia de la Puríssima, que es va escaure els 160 anys del naixement del gran músic i compositor finlandès Jean Sibelius (1865-1957), però per a mi tot aquest any ha estat l’any Sibelius, perquè la seva música, junt amb la de Edvard Grieg (1843-1907), Niels Gade (1817-1890), de qui el dia 21 s’escauran els 135 anys de la seva mort, i Carl Nielsen m’ha acompanyat moltes estones i m’ha ajudat a comprendre molts paisatges del nord d’Europa.
Si bé va començar
tocant el violí, va ser després la música orquestral la que li va donar la fama
a partir de 1892, amb les més de 40 obres
orquestrals, entre les que destaquen les seves 7 simfonies (1898-1924), i els
13 poemes simfònics (1892-1925), a part d’una desena d’obres escèniques e
incidentals i més d’un centenar de cançons per a piano que el van
fer molt popular al seu país, provocant que a la seva mort la gent de Hèlsinki
es llancés als carrers.
Però la mort de
la seva filla menor Kyrsti el febrer del 1900, els problemes amb la beguda i el
tabac, i els deutes que això li va provocar a Hèlsinki a partir dl 1903, i
sobretot a partir de 1907, van fer que el maig de 1908 li haguessin d’extirpar
un tumor a la gola.
Les dues guerres
mundials el van afectar durament, ja que el 1914 els seus ingressos per drets
d’autor van ser suspesos, el febrer de 1918 van escorcollar la seva casa
(Ainola) i van detenir el seu germà, que va morir a principis de 1922 i es va
haver de començar a posar ulleres, l’agost del 1922 es va unir als maçons
finlandesos, deixant de composar a partir del 1927.
Però va saber
transcriure en el pentagrama com pocs el paisatge les llegendes del seu país
des de la seva casa de Carèlia, i en les seves dues estades a la ciutat
sueca de Goteborg el 1915 i el 1923 li van ser de gran utilitat per
completar la seva obra i trobar la pau que li faltava.
Aquests darrers
tres mesos també m’ha acompanyat la lectura del magnífic llibre de més de 800
pàgines 80 anys de memòries, del gran pintor nascut al meu poble
en Lluís Roura i Juanola, amb qui pocs dies abans vam compartir un agradable
esmorzar i la visita a la seva exposició antològica a la col·legiata de Santa Maria
de Vilabertran, prop de la qual va viure entre els anys 1978 i 1990 i pintar
els 4 grans olis de les 4 estacions a l’Empordà, tres de les quals podeu
veure en aquesta foto, i l’altre és de l’estany de Banyoles des de l’ermita de
Sant Patllari.
En aquest llibre
et porta amb tota mena de detalls i anècdotes pels llocs on va viscut, començant
per Sant Miquel de Campmajor, i seguint per Girona, Barcelona, Banyoles, Vilabertran
i l’Escala, la infinitat d’exposicions que ha realitzat i gent que ha conegut,
els múltiples viatges que ha fet a Rússia, Veneçuela, Estats Units, Mèxic, Grècia
i a Paris per al llibre Empúries-Olímpia, la Polinèsia, Cuba,
a Florència i a Roma, a Croàcia, a Islàndia, l'Argentina i el Perú, i els 15 viatges a Terra
Santa, que s’han traduït, a part d’una munió de dibuixos i olis, alguns de
gran format, en una dotzena de llibres de gran qualitat.
Joan Fort i Olivella,
Atlixco, 19 de desembre de 2025.
