Un any després del terratrèmol

Avui fa un any del terratrèmol, oficialment de 7,1 graus, però que sembla que va tenir quasi mig grau més, que va causar un total de 369 morts (228 a la ciutat de Mèxic, 74 a l’estat de Morelos, 45 a l’estat de Puebla, 15 al de Guerrero i 6 al de Oaxaca), a més de 163 temples danyats a l’estat de Puebla, semblant a Morelos, 600 edificis i 934 escoles a la ciutat de Puebla i 16.000 en total i 190.000 vivendes afectades, 50.000 de les quals van querar irrecuperables.

A la ciutat d’Atlixco van morir 8 persones i  van resultar molt danyats tots els temples principals, que encara s’estan restaurant, així com les cases dels 4 carrers principals, que les primeres setmanes i mesos oferien un aspecte fantasmagòric.

Amb l’esforç dels seus propietaris, que de seguida es van posar mans a l’obra, s’han anat obrint alguns negocis, i tot just aquest estiu s’han pogut obrir un parell d’hotels amb renovada imatge, i aquests dies s’està acabant d’arranjar aquesta casa on tenia el despatx la meva dona.

Però queda molt per fer, i la ciutat tardarà força temps a recuperar la seva imatge d’abans, ara rejovenida per noves places comercials als afores.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 19 de setembre de 2018.

Sant Joan sense foguera

Aquest any no hi ha foguera,

ni revetlla ni coets,

només una llarga espera

per als pots i per als drets.

Els pots que no són possibles

perquè uns  animals terribles

amb dues potes i el cap gros

ens porten vers l’escabrós

camí dels fils imperdibles.

Els drets que no troben lloc

en un Estat on el foc

crema to allò que és viu

i només dóna incentiu

al desfalc i al tripijoc.

Presidents i consellers

encara són a l’exili

i s’ha de demanar auxili

al rei dels botiflers

quan s’acosta a domicili.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 24 de juny de 2018