Nascuts al juny

Era un setembre,                    

quan figues i raïms

estaven al punt.

La seva injecció,

digestió

i maduració

a cops de vent i suor,

de pluja, fred i calor

els donarien això.

Suc dolç com les maduixes,

les síndries i els melons

les cireres i els préssecs.

I, perquè no, les nous,

que, quan s’acosta el solstici,

també estan al punt.

Al punt per a la nogada.

Al punt per a la vesprada

per tots més celebrada.

Al punt per a la segada

dels blats i els cereals

que omplirien la taula.

Uns fruits ben saborosos,

com els del gran Carner,

en continents diversos.

O els d’en Juli Garreta,

en Bou o els Puigferrer,

que encara ens fan saltar.

Uns fruits que, de vegades,

duren tant al govern,

que, ni els seus néts s’ho creuen.

Valga’m Déu el que han de veure

els nascuts fa més d’un segle

quan el planeta era en guerra.

Una dona al capdamunt

del país amb més estels

a la bandera germana

porta el nom del primer home

que pujà al seu cim més alt

arreu on va per cognom.

Vatua l’olla, quins pebrots

s’han de tenir per deixar

tants homes bocabadats!

Per això som regraciats

els nascuts al mes de juny,

en que morí Juan Ramón.

I a molts els treu de polleguera

més d’un discurs fora de lloc

totalment desorbitat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 9 de juny de 2016