El procés d’Independència que viu Catalunya és imparable. Les manifestacions d’aquests darrers 4 anys amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre, organitzades per l’ANC i diverses entitats cíviques, amb rèpliques els caps de setmana anteriors a les principals ciutats del món, així ho han fet palès, així com la consulta del 9-N i les properes eleccions del 27-S.
La manifestació “Catalunya,
nou estat d’Europa” del 2012, va
reunir 1.500 000 persones a Barcelona
reclamant la Independència de Catalunya.
La Via Catalana
del 2013 va ser una cadena humana de
més de 400 km que, seguint l’antic
traçat de la Via Augusta de N a S de Catalunya, va reunir 1.600.000
participants, 500.000 als carrers de Barcelona.
La Via Catalana
2014 o V, convocada amb l’objectiu
de reivindicar el referèndum d’autodeterminació i la independència de
Catalunya, va omplir la Avinguda Diagonal
i la Gran Via de les Corts Catalanes amb 1.800.000 persones segons la Guàrdia
Urbana de Barcelona.
I divendres passat la Via Lliure cap a la República Catalana 2015 va omplir els 5,2 km de
la Meridiana de Barcelona fins a la plaça de les Glòries amb 2 milions de
persones. Tenia 10 eixos reivindicatius, representats per 10 colors: justícia social, benestar social,
democràcia, diversitat, solidaritat, equilibri social, sostenibilat, innovació,
cultura i obertura al món, i va ser una mostra claríssima del que ja s’anomena
la Revolució dels Somriures.
El caràcter absolutament pacífic d’aquests actes reivindicatius
multitudinaris protagonitzats per la societat catalana, amb un augment exponencial
de les estelades portades per les persones de totes les edats, sexes i edats i
penjades als balcons, fins al punt que en aquesta darrera en duia quasi tothom,
fan pensar que la consciència que la Independència
de Catalunya és absolutament necessària per a què pugui ser un país del
segle XXI i que les eleccions al
Parlament de Catalunya, convocades per al proper 27 de setembre (27-S), tindran una majoria absoluta
dels partidaris de la Independència (Junts
pel Sí i la CUP), i el procés
cap a la constitució de la República
Catalana serà ràpid i definitiu.
El govern espanyol de Mariano Rajoy, que sistemàticament ha fet cas omís i ha obstaculitzat
per mitjà del Tribunal Constitucional
totes les lleis, drecrets, mesures i negociacions tendents al reconeixement dels drets
bàsics de Catalunya com a país, com acaba de fer amb la hisenda pròpia, fent que el President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i diversos
consellers segueixin encausats per convocar la consulta del 9-N, que, tot i les
enormes dificultats per poder dur-se a terme, va obtenir la absoluta majoria (80,76%,
més d’1 milió 800 mil vots), i que l’espoli
fiscal sigui absolutament insostenible (46 milions d'€ diaris) i totes les propostes de seguir formant part
de l’Estat Espanyol absolutament increïbles per als catalans i les catalanes
conscients de la situació política, econòmica, social i lingüística, i que el
sorgit de les eleccions generals es
veuran obligats a obrir un procés de negociacions, que serà molt llarg i
difícil, però ineludible donat el grau de deteriorament de les condicions a què
ha estat sotmesa la societat catalana per part de governs i institucions
suposadament democràtics, i l’absolut enrucament dels mateixos.
©Joan B. Fort
Atlixco, 15 de setembre de 2015
