Sant Jordi entra fort a la UNAM

La Fiesta del Libro y de la Rosa UNAM 2013 que es va celebrar el dia de Sant Jordi al Centre Cultural Universitari de la universitat més important de Mèxic, va comptar amb una destacada presència catalana al fer-se un seguit de representacions de la Llegenda de Sant Jordi i el Drac adaptada al lloc i els temps actuals, que va sorprendre gratament al nombrós públic assistent i el va atreure cap a la PARADOTA de la ANC, on els tornava a sorprendre una gran foto d’en Leonel Messi, la cara del qual estava retallada perquè la gent s’hi pogués fotografiar. http://poehfoto.blogspot.mx/2013/04/semana-catalana-en-mexico.html



La donzella desafiant al drac.

Allà el doble del Messi, l’Anna Pi i Murugó, dinàmica secretària de la Delegació Mexicana de l’Assemblea, la Glòria Artís Gener i altres membres i simpatitzants d’aquesta ateníem la parada de llibres d’autors catalans i sobre Catalunya entre els que hi havia el meu petit poemari, discs, samarretes, estelades i demés material independentista i els regalàvem roses i fulletons explicatius de la llegenda i de què és Catalunya i què volem els catalans i les catalanes i braçalets que també poden servir com a punt de llibre recordant que el 1821 va ser la Independència de Mèxic i el 2014 com a data per a la Independència de Catalunya, mentre s’anaven passant vídeos, alguns subtitulats per la pròpia Anna, que van servir per acostar la causa catalana a un públic majoritàriament universitari i amb inquietuds polítiques i socials.

La Maria Goycoalea i Artís va contar contes en català que també els van fer arribar la nostra llengua d’una manera agradable, i Radio UNAM, que anava transmetent en viu la festa ens va entrevistar a la donzella i a mi sobre el significat de la llegenda, de manera que podem dir que d’una manera més pacífica i educada que molts estudiants que aquests dies s’estan manifestant i ocupant el Rectorat de forma molt violenta Sant Jordi va entrar fort a la UNAM, i que per molts anys ho pugui fer!

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 25 d’abril de 2013.

5 anys a Mèxic

Avui que es celebra el Dia Internacional de la Bici fa 5 anys que visc en aquesta ciutat de Mèxic que es diu Atlixco, la ciutat de l’aigua i les flors, que és tota ella un mercat i un seguit de grafits.

Quan vaig arribar-hi per conèixer-la havien fet neteja i no n’hi havia gaires, però com que normalment em moc en bici o a peu m’he adonat que en aquest temps han proliferat d’una manera esgarrifosa, de manera que ara quasi que no hi ha cap carrer que se’n deslliuri ni setmana en que no aparegui alguna pintada nova, i el mateix passa a la capital i a moltes ciutats i pobles.

Per compensar-ho l'ajuntament ha anat embellint el centre de la ciutat amb l'enjardinament d'una part de l'antiga via i flors penjades en diversos indrets com l'escala Ampla i en començar la primavera amb aquesta catifa de flors feta de testos de varis colors, que ha vist molta gent. I un grup de poetes i pintors han començat a pintar en alguns murs estratègics alguns versos de destacats poetes

També ha crescut considerablement la població, provinent de diversos llocs de la República més insegurs, els fraccionaments i les cases amb rètols d’en venda, símptomes dels atractius que ofereix i alhora de la crisi que encara que diguin el contrari es pateix com a tot arreu, agreujada aquí per la manca d’indústria, compensada una mica amb l’establiment de nous restaurants i jardins de festes, perquè de menjar i celebrar tot el que poden no se’n poden estar.

Ahir vaig poder parlar una mica d’aquesta situació al programa “Entrevistar-te” de Sinergia Radio, explicant també el Dia Inter-nacional del Llibre, Dia de Sant Jordi a Catalunya i les activitats que es faran a la UNAM de Mèxic, en les quals participaré junt amb la Delegació de la ANC. Dissabte es celebrarà a Cuernavaca.

La República és molt gran i dels seus 32 estats n’he conegut per sobre una dotzena, la qual cosa no em permet encara fer-me’n una imatge global, però sí alguns trets definitoris que em permeten dir que s’ha avançat en molts aspectes, però que evidentment queda molt per millorar en tots els camps, especialment en el de l’educació.

En els camps on em moc, que són el de literatura, i concretament la poesia, la història i la fotografia, hi ha força activitat, i la qualitat depèn molt de les valoracions personals, però crec que no és gens menyspreable, tot i la limitació dels pressupostos destinats a la investigació en aquests camps, llevat potser de l’arqueologia per la seva repercussió en el sector turístic.

Limitant-me al camp de la poesia, dels autors que he pogut llegir en paper o en diversos webs i blogs, i d’estils molt diferents, els que més m’han agradat i voldria destacar són Carlos Pellicer, alguns llibres o poemes d’Octavio Paz i de Jaime Sabines, José Emilio Pacheco, Efraín Bartolomé, Jorge Fernández Granados, Vicente Quirarte, Adolfo Castañón, Luís Flores Romero, Javier Sicilia per la seva reflexió religiosa i social, i 600 haikus de Carlos López Moctezuma. I de les dones Rosario Castellanos, Coral Bracho, Gloria Cervitz, Elsa Cross, Tedy López Mills, i Margarita Minerva Villareal.

El Taller de Poesia Semillas de Noviembre d’Atlixco està funcionant molt bé i ja està donant alguns fruits saborosos, com els llibres que aquí ja he comentat de Cohutec Vargas Genis, Esmeralda Tobón Ávalos, Javier Duhart i Juan Cuautle (en premsa), i del 16 al 20 de maig es faran la 3ª• Trobada de Poetes Atlixco la palabra escrita en el agua, que aquest any començaran al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic.

I dels Països Catalans m'he anat endinsat en la poesia d'Agustí Bartra, difícil però molt rica,  i de la que encara no havia pogut comentar, el llibre Amb vides a la sang, del gironí Quim Curbet, i Cada dia un dia, de Ricard Creus, que des de fa uns anys viu al mas El Perer del Corb, en plena Zona Volcànica de la Garrotxa, i alguns poemes d’Assumpció Forcada, Montserrat Costas, Anna Carreras, Sandra Rodríguez, Jaume Pérez Montaner, Antoni Vidal Ferrando i Antoni Marí entre altres, així com alguns que m’envia el company dels Amics de les Lletres Garrotxines Antoni Edo i que espero aviat es decideixi a publicar.

La meva s’ha ressentit molt dels estats anímics i no ha estat a l’alçada que jo i vosaltres hauríeu desitjat, però com heu vist en aquests blogs vaig escrivint algun poema i crònica de tant en tant i tinc un relat a punt d’acabar, les publicacions digitals dels llibres de poemes i alguna investigació per anar fent.

Per altra part vaig seguint a través de la Societat d’Onomàstica les publicacions que en aquest camp es fan arreu del món, així com les de les comarques gironines. En canvi, al deixar de rebre L’Avenç he perdut força el contacte amb la historiografia catalana, i amb la historiografia mexicana és força general o limitat a alguns aspectes socioeconòmics.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 d’abril de 2013