Precisament el mateix dia en Joan Carreras i Ros va publicar al suplement dominical del Diari de Girona un bellíssim article sobre Mn. Mel que em va fer arribar i on diu entre altres coses aquestes paraules que comparteixo: A Ridaura i a la Garrotxa sobretot, però també a tot arreu on havia passat i a tothom a qui havia tractat i conegut, ha deixat i deixa una empremta i un record inesborrables i un buit difícil d’omplir. Ha estat i és així gràcies al seu caràcter i tarannà obert i jovial, proper i sincer, popular i generós.
L’amor a la terra on van viure i a la gent amb qui van viure, reflectit en la passió per la fotografia, i en el cas d’en Lluís també per tot tipus de documents, ha deixat abundants fruits en forma d’imatges, fets, paraules i llibres que quedaran per sempre en el record de les persones que el vam conèixer i de les poblacions i comarques que tant bé van saber captar i conservar per a la memòria col•lectiva.
D’ara endavant, cada vegada que freqüentem un campanar o un cim, una vall o una gorga, una rectoria o un arxiu, una casa o un racó qualsevol d’aquesta part muntanyosa de les comarques gironines ens recordarem de les seves veus inconfusibles i del seu interès per conservar, millorar i difondre tot allò que de realment valuós hi havia al seu entorn.
En Lluís va venir una vinculació especial amb l’Ajuntament de Banyoles, del que va ser tinent d’alcalde entre 1983 i 1987, amb l’Associació de Comerciants, que va presidir des de 1988 fins a 1990 ja que era un destacat botiguer de roba, amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i el seu Arxiu d’Imatges, del que va tenir cura als anys 90, així com amb la premsa i la televisió locals, publicant el llibre La Puda i el seu balneari (2001).
I en Mel amb les parròquies on va exercir el seu ministeri sacerdotal i amb la gent de l’Alta Garrotxa, que va immortalitzar en el llibre Caminant per l’Alta Garrotxa (1984) i que no van passar desapercebudes, com ho va mostrar l’assistència de 43 capellans i unes 500 persones al seu funeral.
Des d’aquí els envio el meu sincer agraïment, record i desig d’un descans etern, ben merescut després dels sofriments que van patir al final de les seves vides per malalties tan dures com són les de la vista i la del cor.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 de febrer de 2013.
