2014

Aquest 2014 Catalunya serà un referent al món
Com mai ho ha estat i per molt
Guanyarem el Referèndum mercès als borbons
I amb una majoria esclafant de vots.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 12 de desembre de 2103.

El teu somriure

Només amb un somriure
Ja m’ho ho has dit tot
Quan passes entre pedres
Que amaguen tants secrets
Com el futur de tots.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 9 de desembre de 2013.
Inspirat en un poema de Joana Raspall,
en l'homenatge que li dediquen
aquesta setmana a Itineràncies poètiques

Petició nadalenca

Així va el país de malament!
Per això li demanem al Nen Déu,
a en Rajoy i als Reis Mags
que per al Nadal vinent
Catalunya sigui Rica i Plena
i verament Independent
de l'Espanya que ens té esclava
i els polítics i els banquers
sempre preparats per fotre'ns
tot el que hem estalviat,
suat i guanyat bonament.
Però que malgrat tot això
passeu el millor Nadal i advent.

©Joan Fort i Olivella !!*!! 
Atlixco, 9 de desembre de 2013.

Per què?

Ara es desglaça el Pol Nord       
i com en temps dels vells víkings
s’obren rutes pels extrems
per tot el ciberspai.
És el moment escaient
per preguntar-se tothom
per què Déu pare envià
al seu fill Jesús al món,
per què el seu missatge és viu
i l’Ésglésia perviu
arreu dels cinc continents.

La resposta és ben senzilla
i complexa a la vegada.
Perquè Ell que és i és bo,
etern, misericordiós,
vol que mentre seguim vius
pensem mirant en la creu
cap al cel i el sol solet
que ens esperen ben atents
segons com anem calçats
i cap on fixem la ruta.
Que no perdem mai el Nord,
tant de dia com de nit,
i vivim el gran misteri
dels dons del Sant Esperit.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 7 de desembre de 2013

Toti Soler

El teu nom és ben present
En la meva solitària feina
És per a mi una gran eina
Com també per molta gent.

30 discs girant pel món
De la música de corda
Quan els escolto em recorda
La fermesa d’en Raimon
La grandesa de l’Ovidi
La originalitat dels Riba
El missatge ferm d’Espriu
Esther Formosa reviu.

De tot el que sigui “nostre”
Català Crític Catòdic
Perquè ressona melòdic
I ens fa elevar el sostre.

©Joan Fort i Olivella II*II
Atlixco, 3 de desembre de 2013.

Un bon final del Buen Fin

Imitant un programa ianqui per promoure i estimular el consum en un moment en què estava i segueix estant arreu molt estancat per la crisi financera i econòmica, que consisteix en un cap de setmana de descomptes molt importants en molts articles que d’una altra manera la gent no pot comprar, el govern mexicà va instituir aquest cap de setmana llarg pel fet de celebrar el dilluns per avançat la festa del 20 de Novembre, aniversari de la Revolució, això que anomenen El buen Fin.

Sobretot els grans centres comercials i el que es coneix com centres departamentals ofereixen com passa a les rebaixes els articles que els han quedat en estoc o fora de sèrie o temporada a preus molt temptadors i amb pagaments aplaçats, que fa que molta gent compri moltes altres coses, pagui amb la tarja de crèdit i s’endeuti encara més del que ho està.

 Aquest any a més, la Reforma Fiscal promoguda pel govern d’Enrique Peña Nieto i acabada d’aprovar per les dues càmeres està fent aflorar, i aquests dies especialment, molt de diner negre que l’any vinent estarà molt més controlat, i tot allò que es paga mitjançant tarja de crèdit, també passa pel control del fisc. 

Com que a més a la ciutat de Puebla van celebrar els Jocs Centreamericans del col•legi Los Andes, pertanyent als Legionarios de Cristo, on van participar varis milers de nens i joves, i el Festival de Teatre Héctor Azar, que per cert era d’Atlixco, el divendres a la tarda la ciutat estava intransitable, i la llibreria de la fundació Profética estava tancada per a la gran venda nocturna, de manera que només vaig poder quedar-me a la biblioteca, on per cert vaig passar molt bona estona llegint poemes del conegut i prolífic escriptor anglès D. W. Lawrence, i no pels llibres sinó per una trobada mensual del grup de Pastoral Matrimonial, vam anar a dormir tardíssim.

El dissabte al matí, per evitar les aglomeracions de la tarda, vam anar a reposar alguns elements de la vaixella i altres coses que ja s’havien trencat o acabat, però els aparcaments i els locals d’Angelópolis, on els darrers models de tota mena i color llueixen en tota la seva magnificència, eren plens de gom a gom. Total, que a la tarda i bona part del diumenge va tocar descansar.

Ahir vam convidar a dinar a uns amics catalans i per completar la tarda els vam portar a visitar la que va ser la Colònia Tèxtil més important d’Atlixco, que ara és el Centre Vacacional de l’IMSS de Metepec, on precisament fa tres anys vam començar la 1° Trobada Nacional de Poetes Atlixco La Palabra Escrita en el Agua.

Mentre contemplàvem l’escola, la torre del rellotge, les vivendes i el parc o Zócalo de la colónia, així com les instal•lacions, vivendes i xemeneies de la fàbrica, recordàvem per l’estil i material de construcció el reguitzell de colònies tèxtils esteses a la vora del Ter i el Llobregat, alhora que els grans pins, sequoies, cedres i sobretot ficus que, com el faig que ombreja i dóna un acolliment màgic a la font de Sant Marçal del Montseny, s’estenen com els grans dits d’una mà pel terra de l’acollidor indret ideat per uns industrials suïssos de finals del segle XIX, i altres indrets de Catalunya no menys màgics com la Fageda d’en Jordà, de la Grevolosa, del Clascar de Finestres, del bosc de la baga de Gresolet o de Malanyeu, que en aquesta època ofereixen bellíssims contrastos cromàtics i ens recorden agradables caminades i xerrades com les que ahir vam mantenir.

©Joan Fort i Olivella 
Atlixco, 19 de novembre de 2013.

De la meva absència i d’en Miquel Martí i Pol i en Joan Margarit

Tres mesos d’absència en aquestes pàgines no han pas estat fàcils. Per no sé quines raons tècniques, d’imperícia, de censura o bé de polítiques googleanes no he pogut treure ni afegir cap paraula, cap poema ni comentari ni cap imatge de fets que tant m’hauria agradat comentar com la Via Catalana a Catalunya i arreu del món.

Finalment en aquest dia de tramuntana, malastruc per a molts que deuen haver patit el virus o el mal del dia 13, les destrosses del tifó de Filipines o del foc de Colomers i altres pobles del Baix Empordà, en què només de pensar en la seva cara i el malson que deuen estar passant ja em venen tots els mals, he trobat la senzilla manera de tornar a ser present, mal que els pesi a alguns, i encara que de moment sense poder posar fotos als textos i als poemes.

I ho he pogut fer mentre els companys i companyes d’Itineràncies poètiques també homenatgen amb els seus versos al gran poeta de Roda de Ter en Miquel Martí i Pol, E. P. D., i a la Libreria Gandhi de la Ciutat de Mèxic, noms que per sí sols ja ens diuen molt als catalans i a les catalanes conscients de la duresa de la lluita per la llibertat d’uns grans països i d’uns Pobles sotmesos a mil tiranies, un altre gran poeta català, en Joan Margarit i el mexicà José Emilio Pacheco estan essent homenatjats, llegint els seus punyents poemes i parlant amb el públic assistent de la lluita, els problemes i les estratègies del poble català per aconseguir que una cosa reconeguda per les Nacions Unides fa mig segle i que unes quantes nacions europees oprimides de segles com nosaltres han pogut aconseguir en els darrers anys mitjançat un Referèndum d’Autodeterminació, nosaltres també ho puguem fer el 2014, tres segles després d’aquell 11 de Setembre de 1714, que Barcelona i Catalunya van sofrir la derrota i la humiliació de perdre mitjançant el Decret de Nova Planta tots els drets aconseguits durant 8 segles de lluita contra invasors i traïdors pels quatre punts cardinals, legítima, pacífica i democràticament, i així puguem aconseguir la Independència d’Espanya, per la que tanta gent ha mort i tanta ha anhelat i somia cada nit i cada dia, i els demés pobles dels Països Catalans que també van patir i segueixen patint els mateixos vexacions de les llibertats més fonamentals com a tals algun dia també la puguin aconseguir si així ho desitgen. II*II

Avui no he pogut saludar i felicitar a aquests dos grans poetes, però dimarts passat ja ho vaig poder fer a en Joan, i vaig poder constatar que seu tarannà senzill i tranquil, les seves persones i les seves obres són un gran pilar i testimoni d’aquell lema convergent que

                      La feina ben feta no té fronteres
                      trenca totes les barreres
                      i millor si porta senyeres
                      com les nostres tan deleres. II*II 

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 de novembre de 2013

Lluna síndria

Tallada de síndria      
En el plat del cel
Ens omples de gana
D’algun caramel.

Tomàquets, pebrots,
Anxoves, torrades,
Un bon rom cremat
I unes arengades.

Asseguts en cercle
Damunt de la platja
Deixant-nos portar
Per un lleu oratge.

A sobre la gespa
Allà als Desmais
O a la Noguera
Tombats en uns rais.

Tallada de síndria
En el plat del cel
Ens omples de gana
D’algun caramel.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 d’agost de 2013.

Tant he estimat

Tant he estimat i tant estimo encara
El teu sofrir per cada vers perfer,
Que quan els veig escrits sobre el paper
No puc més que pronunciar gara!

Tenen tanta fermesa d’alimara
O foc que alimenta el pebeter
Que ens protegeix de tot allò que encara
Ens resta per curar o per desfer.

Por, pobresa, podridura, pànic,
Mentides repetides sense escrúpol,
Que creixen i envaeixen com el llúpol
Quan surten del barril amb to volcànic.

No podem oblidar tanta constància!
No podem malmenar tanta ardidesa!
Cada gest, cada pas ha de ser fresa
Per doblegar la duresa i la ignorància.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 3 de novembre de 2013.
Publicat a la gira del blog  Itineràncies poètiques
dedicada a Miquel Martí i Pol

Més de 10.000 poetes en un blog

Aquesta setmana el blog de Toni Ibañes ENTRELLUM ha arribat a les 200.000 visites, i ahir el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI ja va ultrapassar els 10.000 poetes i en moment d’acabar aquest comentari ja arriba als 10.034. Vull per tant des dels meus blogs felicitar-lo sincerament com li vaig prometre a aquest darrer fa uns mesos i fer-ne un primer balanç de les xifres més rellevants.

El blog, que recull poetes des del segle XVIII, porta més d’1 milió 583.150 visites i té 712 seguidors, que segur que serien més, al menys en el meu cas, si tot i el seu volum anés una mica més ràpid, però de totes maneres és una xifra a tenir en compte en un blog de poesia que tal com presumeix el seu autor, un pintor abstracte i poeta de mirada plàcida, nascut a la província andalusa de Còrdova fa 63 anys però resident a Alcalà de Henares (Madrid), amb 5 poemaris publicats i 3 antologies, conté tants poetes de 177 països, etiquetats per ordre alfabètic de països i d’autors dintre aquests.
http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/.

Si mirem els països o estats representats amb més de 100 poetes Espanya, amb 2.311 poetes ocupa el primer lloc, més del doble d’Argentina (1.060) i prop de 4 vegades més que Xile (528), Estats Units (460) i Mèxic (440). En el 6è. lloc els segueix Cuba (328), en el 7è Colòmbia (306), en el 8è Itàlia (262), en el 9è. Veneçuela (238), en el 10è. Brasil (197) i en l’11è. França (191). Després venen Equador (163), Uruguai (144), Anglaterra (129), Portugal i Costa Rica (121), la República Dominicana (119), Nicaragua (108) i El Salvador (102).

Com que dintre d’Espanya també estan classificats per Comunitats Autònomes, ens trobem que el primer lloc l’ocupa Andalusia (618), el 2on. Madrid (303) i el 3er. Catalunya (214), més per tant que Brasil. Hem de tenir en compte però que hi ha tant els poetes que escriuen en català com en castellà i els que han nascut a dins com els que hi han creat la major part de la seva obra. Després segueixen Castella i Lleó (175), Astúries (120), la Comunitat Valenciana (114), el País Basc (108), Canàries (108) i Galícia (100). Les Balears es queden força enrere, amb 45 poetes. Hi ha doncs més de 373 poetes dels Països Catalans, encara que una bona part escriuen en les dues llengües o només en castellà.

Les extensions de la biografia, la bibliografia i els poemes antologats varien força en funció de la importància dels autors i les autores i de la seva obra, així com de la informació que posseeix de cadascun, sovint i sobretot en els més joves facilitada pel propi poeta o poetessa, o dels que escriuen o han escrit en llengües molt diferents i dels que quasi no hi ha traduccions, però en tot cas dóna les dades claus i els principals títols originals i la selecció està en funció de la seva representativitat i “modernitat”. Per tant crec que és un esforç molt lloable i que tot i l’eclecticisme mereix un reconeixement per la varietat de formes, de ritmes, de veus, de tons, de llengües, de cultures i d’estils representats que ens ofereix una visió molt àmplia de la poesia moderna i contemporània.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de juny de 2013.

Postdata: Ja ha arribat als 12.000 poetes i poetesses. Els darrers són xilens. (25 de juny de 2014).

I als 15.000, amb poetes fins i tot àrabs i andalusins de fa més de mil anys o grecs de fa 2.500! (20 de febrer de 2015). Moltes Felicitats! Veure comentari.

I als 20.000, amb poetes xinesos, japonesos i de la Índia entre altres Estats (7 de març de 2017). Moltes Felicitats! Veure comentari.

Els poetes Dionisio Morales i Saúl Ibargoyen homenatjats a Atlixco

El III Encuentro Nacional de Poetas Atlixco La palabra escrita en el agua que es va desenvolupar a la Ciutat de Mèxic i en dita ciutat del 16 al 19 de maig va tenir com a fet més rellevant la presència i l’homenatge al poeta de Tabasco Dionisio Morales i al d’Uruguay però nacionalitzat a Mèxic Saúl Ibargoyen, als que es va concedir la Còpia de la Cèdula Reial d’Atlixco de 1579, en uns actes que van comptar també amb la presència d’ escriptors mexicans tan destacats com els poetes Mario Bojorques, José Homero, Mario Calderón, Carlos Azar i Mariano Morales i el novel•lista René Avilés Favila.

La trobada va començar el dijous a la Sala Adamo Boari del Palau de Belles Arts amb la presentació de la trobada i de l’Antología Poética de Ricardo Pérez Quitt, director de la Casa de Cultura d’Atlixco, Atlixco: la palabra escrita en el agua, que recull poemes de poetes d’Atlixco des del segle XV fins a l’actualitat, dels poetes que participaren en la Iª Trobada i dels que es van llegir a la mateixa sala en la IIª Trobada, amb l’aigua com a tema primordial.

El sempre combatiu Saúl Ibargoyen va dir entre altres coses que venim de l’aigua, que aquest llibre és un càntic a la diversitat i que la poesia és un acte de llibertat. Carlos Azar va comparar l’edició de poesia a França i Mèxic comentant que aquí el difícil és publicar el llibre, però que et llegeixin és impossible, i va recordar uns versos del poema “Atlixco siempre” del seu pare, el gran poeta i dramaturg Héctor Azar. I l’acte es va cloure amb l’ anunci de la presentació el dissabte de la Antología Poética ≠ Yo soy Poesía Joven de Atlixco i del 1r Concurs de Poesia que es convocarà aviat organitzat per l’Ajuntament d’Atlixco i la Universitat Metropolitana de Mèxic, on treballa Carlos Azar.

El divendres al matí es va dur a terme al preciós jardí del Rancho San José de l’arquitecte, escriptor i pintor Javier Duhart la trobada de poetes amfitrions i poetes hostes, que ell mateix va anomenar aquelarre poètic. Saúl Ibargoyen ens va delectar amb alguns paràgrafs del seu “Tango negro”, i semblantment van fer Dionisio Morales amb el final de “El último canto del cisne”, José Antonio Durán comentant les malalties que sorgeixen als 65 anys i el jove Sergio Solís amb les seves “Mordidas digitales”.

El lliurament de la Còpia de la Cèdula Reial d’Atlixco de 1579 es va celebrar al Saló de Cabildos de l’Ajuntament d’Atlixco, amb la presència per primera vegada aquest any d’ una forta tempesta elèctrica a fora però una càlida acollida a dins.

René Avilés Favila es va mostrar emocionat i agraït per haver rebut tan preuat reconeixement fa un any i va ressaltar la visió poètica que omple tota l’obra de Dionisio Morales, fins i tot en la seva faceta de crític d’art, que queda plenament demostrada en una obra tan notable como Música para los ojos, on repassa l’obra dels pintors fonamentals de la història contemporània de Mèxic, des de Diego Ribera a Héctor García, o en els recados dedicats a Sebastián o a Jesús Urbieta.

Mario Calderón, pare del nostre mestre del Taller de Poesia d’Atlixco Alí Calderón, va ressaltar la bellesa barroca i la crítica social tant de la poesia narrativa com de la novel•la de Saúl Ibargoyen, sorgides de la dura situació política viscuda tant al seu Uruguai natal (1930) amb la dictadura de Juan Mª• Bordaberry com al Mèxic adoptiu (1976).

José Homero va situar l’obra de Dionisio Morales en una poètica estrictament mexicana que reflexiona sobre l’existència amb ironia i que ha evolucionat d’una primera etapa marcada per la naturalesa tabasquenya i el seu gran mestre Carlos Pellicer amb obres tan rellevants com Las estaciones rotas i dádivas, a la més recent que és com un retrat a llapis de si mateix.

Finalment el gran actor Carlos Bracho va llegir alguns dels poemes més representatius del gran poeta tabasqueny homenatjat, com “El árbol”, “Corazón de obsidiana”, “El 10 de junio” o “Canción de primavera”, que segons comentà el propi autor està inspirada en la invasió yanqui a Iran el 2003.

Ja a l’Auditori de la Casa de la Cultura Acapetlahua- can la primera actriu i cantant Cecilia Toussaint va llegir con gran claredat i calidesa un text i poemes inspirats sobretot en Atlixco i en l’element que dóna origen al seu nom i riquesa que és l’aigua i un de la jove Kalid, i va acabar recordant que el seu besavi fou atlixquenc i cantant una cançó dedicada al cor que ens fa palpitar i viure, aixecant amb quasi cada poema els aplaudiments del públic que gràcies als vanos amb la seva efígie i tres poemes li va donar i va aguantar la calor i quasi omplia la sala.

El dissabte al matí es va desenvolupar al Restaurant Fragaria un fructífer Diàleg de Poetes Majors a Poetes Joves amb la presentació del llibre ≠ Yo soy Poesía Joven de Atlixco, editat pel propi Fragaria /Casa de Cultura d’Atlixco.

Saúl Ibargoyen va apuntar entre altres coses que som poetes perquè els demés ho diuen, que vivint en vàries ciutats hom va construint la seva pròpia ciutat i que hem d’aixecar el verb quotidià, com ho fan sobre tot Sergio Solís amb “Los hijos del policía”, Kalid Ameyali Sosa Morales amb “Qué escalofriante” o Mireya Belén Gómez explicant la seva encelofatitis viral i els dolors que l’hi ha provocat, com l'ha superada i que observa i es deixa impregnar pels sons, i en menor grau Juan José Briones en “El incendio interior” o María Fernanda González Villaseñor en “Vuelve a la realidad”.

Per la seva part Rubén Márquez va dir que la poesia és una companyia necessària, un diàleg amb un mateix que també ens fa patir, i va al•ludir a les Metamorfosis d’Ovidi per compartir amb el gran poeta llatí que només els deus poden canviar; Mario Calderón els indicà els passos a seguir i va valorar el llenguatge natural de Sergio i Mireya, i Mario Bojorques (Premi Aguascalientes) ens va compartir la importància de compartir, alguns poemes del seu llibre Y x K, que té a casa seva un altar a Chochipili, déu dels poetes, però que la escriptura es fa en la solitud.

A la tarda els poetes que van voler van llegir els seus poemes al Saló de Cabildos de l’Ajuntament d’Atlixco, entre els que destacaria per la seva força “El vino” i “El desterrado” de Saúl Ibargoyen i les casidas de Mario Bojorques, i el diumenge al vespre una altra tempesta fa ver que la òpera de balcó que s’havia de cantar a la Vecindad Aguilar hagués de fer-se sota paraigües i només amb alguns boleros mexicans, però que ja van assentar un bon precedent i es pretenen anar fent en altres dels molts i bells balcons de la ciutat.

El balanç d’aquesta IIIª Trobada és doncs força positiu, per la presència de menys poetes convidats però alguns de gran qualitat, que ens van enriquir amb les seves experiències i creacions, i d’aquestes joves promeses que segur i així ho desitjo portaran el nom d’Atlixco molt lluny i a granes altures.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 22 de maig de 2013.

Sant Jordi entra fort a la UNAM

La Fiesta del Libro y de la Rosa UNAM 2013 que es va celebrar el dia de Sant Jordi al Centre Cultural Universitari de la universitat més important de Mèxic, va comptar amb una destacada presència catalana al fer-se un seguit de representacions de la Llegenda de Sant Jordi i el Drac adaptada al lloc i els temps actuals, que va sorprendre gratament al nombrós públic assistent i el va atreure cap a la PARADOTA de la ANC, on els tornava a sorprendre una gran foto d’en Leonel Messi, la cara del qual estava retallada perquè la gent s’hi pogués fotografiar. http://poehfoto.blogspot.mx/2013/04/semana-catalana-en-mexico.html



La donzella desafiant al drac.

Allà el doble del Messi, l’Anna Pi i Murugó, dinàmica secretària de la Delegació Mexicana de l’Assemblea, la Glòria Artís Gener i altres membres i simpatitzants d’aquesta ateníem la parada de llibres d’autors catalans i sobre Catalunya entre els que hi havia el meu petit poemari, discs, samarretes, estelades i demés material independentista i els regalàvem roses i fulletons explicatius de la llegenda i de què és Catalunya i què volem els catalans i les catalanes i braçalets que també poden servir com a punt de llibre recordant que el 1821 va ser la Independència de Mèxic i el 2014 com a data per a la Independència de Catalunya, mentre s’anaven passant vídeos, alguns subtitulats per la pròpia Anna, que van servir per acostar la causa catalana a un públic majoritàriament universitari i amb inquietuds polítiques i socials.

La Maria Goycoalea i Artís va contar contes en català que també els van fer arribar la nostra llengua d’una manera agradable, i Radio UNAM, que anava transmetent en viu la festa ens va entrevistar a la donzella i a mi sobre el significat de la llegenda, de manera que podem dir que d’una manera més pacífica i educada que molts estudiants que aquests dies s’estan manifestant i ocupant el Rectorat de forma molt violenta Sant Jordi va entrar fort a la UNAM, i que per molts anys ho pugui fer!

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 25 d’abril de 2013.

5 anys a Mèxic

Avui que es celebra el Dia Internacional de la Bici fa 5 anys que visc en aquesta ciutat de Mèxic que es diu Atlixco, la ciutat de l’aigua i les flors, que és tota ella un mercat i un seguit de grafits.

Quan vaig arribar-hi per conèixer-la havien fet neteja i no n’hi havia gaires, però com que normalment em moc en bici o a peu m’he adonat que en aquest temps han proliferat d’una manera esgarrifosa, de manera que ara quasi que no hi ha cap carrer que se’n deslliuri ni setmana en que no aparegui alguna pintada nova, i el mateix passa a la capital i a moltes ciutats i pobles.

Per compensar-ho l'ajuntament ha anat embellint el centre de la ciutat amb l'enjardinament d'una part de l'antiga via i flors penjades en diversos indrets com l'escala Ampla i en començar la primavera amb aquesta catifa de flors feta de testos de varis colors, que ha vist molta gent. I un grup de poetes i pintors han començat a pintar en alguns murs estratègics alguns versos de destacats poetes

També ha crescut considerablement la població, provinent de diversos llocs de la República més insegurs, els fraccionaments i les cases amb rètols d’en venda, símptomes dels atractius que ofereix i alhora de la crisi que encara que diguin el contrari es pateix com a tot arreu, agreujada aquí per la manca d’indústria, compensada una mica amb l’establiment de nous restaurants i jardins de festes, perquè de menjar i celebrar tot el que poden no se’n poden estar.

Ahir vaig poder parlar una mica d’aquesta situació al programa “Entrevistar-te” de Sinergia Radio, explicant també el Dia Inter-nacional del Llibre, Dia de Sant Jordi a Catalunya i les activitats que es faran a la UNAM de Mèxic, en les quals participaré junt amb la Delegació de la ANC. Dissabte es celebrarà a Cuernavaca.

La República és molt gran i dels seus 32 estats n’he conegut per sobre una dotzena, la qual cosa no em permet encara fer-me’n una imatge global, però sí alguns trets definitoris que em permeten dir que s’ha avançat en molts aspectes, però que evidentment queda molt per millorar en tots els camps, especialment en el de l’educació.

En els camps on em moc, que són el de literatura, i concretament la poesia, la història i la fotografia, hi ha força activitat, i la qualitat depèn molt de les valoracions personals, però crec que no és gens menyspreable, tot i la limitació dels pressupostos destinats a la investigació en aquests camps, llevat potser de l’arqueologia per la seva repercussió en el sector turístic.

Limitant-me al camp de la poesia, dels autors que he pogut llegir en paper o en diversos webs i blogs, i d’estils molt diferents, els que més m’han agradat i voldria destacar són Carlos Pellicer, alguns llibres o poemes d’Octavio Paz i de Jaime Sabines, José Emilio Pacheco, Efraín Bartolomé, Jorge Fernández Granados, Vicente Quirarte, Adolfo Castañón, Luís Flores Romero, Javier Sicilia per la seva reflexió religiosa i social, i 600 haikus de Carlos López Moctezuma. I de les dones Rosario Castellanos, Coral Bracho, Gloria Cervitz, Elsa Cross, Tedy López Mills, i Margarita Minerva Villareal.

El Taller de Poesia Semillas de Noviembre d’Atlixco està funcionant molt bé i ja està donant alguns fruits saborosos, com els llibres que aquí ja he comentat de Cohutec Vargas Genis, Esmeralda Tobón Ávalos, Javier Duhart i Juan Cuautle (en premsa), i del 16 al 20 de maig es faran la 3ª• Trobada de Poetes Atlixco la palabra escrita en el agua, que aquest any començaran al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic.

I dels Països Catalans m'he anat endinsat en la poesia d'Agustí Bartra, difícil però molt rica,  i de la que encara no havia pogut comentar, el llibre Amb vides a la sang, del gironí Quim Curbet, i Cada dia un dia, de Ricard Creus, que des de fa uns anys viu al mas El Perer del Corb, en plena Zona Volcànica de la Garrotxa, i alguns poemes d’Assumpció Forcada, Montserrat Costas, Anna Carreras, Sandra Rodríguez, Jaume Pérez Montaner, Antoni Vidal Ferrando i Antoni Marí entre altres, així com alguns que m’envia el company dels Amics de les Lletres Garrotxines Antoni Edo i que espero aviat es decideixi a publicar.

La meva s’ha ressentit molt dels estats anímics i no ha estat a l’alçada que jo i vosaltres hauríeu desitjat, però com heu vist en aquests blogs vaig escrivint algun poema i crònica de tant en tant i tinc un relat a punt d’acabar, les publicacions digitals dels llibres de poemes i alguna investigació per anar fent.

Per altra part vaig seguint a través de la Societat d’Onomàstica les publicacions que en aquest camp es fan arreu del món, així com les de les comarques gironines. En canvi, al deixar de rebre L’Avenç he perdut força el contacte amb la historiografia catalana, i amb la historiografia mexicana és força general o limitat a alguns aspectes socioeconòmics.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 d’abril de 2013

Morelos ja té Casal Català

Amb l’assistència de més de 40 persones, dissabte passat es va constituir a l’ecoaldea Bosque de Agua de Huitzílac, prop de Cuernavaca, Estat de Morelos, propietat de Nuri i Magalí Costa Leonardo, filles de l'editor i escriptor Bartomeu Costa-Amic (Centelles, 1911 - Ciutat de Mèxic, 2002), el Casal Català de Morelos.

La junta, presidida per Jordi Muñoz i integrada tant per catalans com per destacats morelencs, va jurar els seus càrrecs i promoure les relacions de tot tipus i el coneixement entre aquell país i aquest estat tant maltractat per la pobresa i la violència a fi d’enriquir-se mútuament i promoure les respectives cultures.

Es van passar el vídeo Un país petit sobre Catalunya i La ruta de los conventos de Morelos i es va connectar mitjançant videoconferència amb diversos casals catalans i amb Víctor Puntas i Alvarado, exbatlle de Molins de Rei per Esquerra Republicana de Catalunya, qui va ressaltar el paper dels exiliats catalans a Mèxic , es va cantar els himnes català i mexicà, per acabar cridant Visca Catalunya!, Visca Morelos! i !Viva México!.

Entre els assistents hi havia l’arquitecte Benito Juan Manuel Rodríoguez Mirón, nét del conegut poeta Salvador Díaz Mirón (Port de Veracruz, 1853 - Ciutat de Mèxic, 1926), qui va ressaltar com a exemple el molt que havia après d’un seu professor català, exigent com ell sol, però també molt disciplinat, humil i treballador. La pròpia Nuri Costa, que va cloure l’acte, es va emocionar recordant el seu pare, i és ara també un exemple promovent a través de Rememur (Red Mexicana de Mujeres Rurales) la dignitat i el treball de les dones d’aquest país, tant maltractades i explotades.

Un dinar català a base de pa amb tomàquet i embotits, amanida i botifarra amb mongetes, regat amb vi i cava catalans a la terrassa, i amenitzat amb cançons catalanes i sardanes, va permetre anar-nos coneixent alhora que gaudint dels grans arbres que envolten la casa i patint del sol i del vent que ens volien fer una mica la guitza.

Per acabar, i com que van fallar els cantaires i pianista, vaig llegir un parell de poemes en català i castellà, vam baller sardanes i es va fer un brindis per Catalunya, Morelos i Mèxic i les fotos de rigor, algunes de les quals ja circulen pels mitjans de comunicació i les xarxes socials per si les voleu veure.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de març de 2013

Un record per a en Llluís Martí i Mn. Mel

Aquest diumenge em van comunicar la mort d’en Lluís Martí i Salló el dia 5 de gener i d'en Josep Maria Melció, Mn. Mel, el dia 3 de febrer, dos grans homes, el primer nascut a Vilafreser el 1951 i el segon a Banyoles el 1935, però estretament vinculats amb aquesta ciutat i amb la Garrotxa en un sentit ampli o les Garrotxes i que havia conegut poc però suficient com per apreciar-los molt i voler-los dedicar un petit record des d’aquesta petita finestra que és el meu bloc.


Precisament el mateix dia en Joan Carreras i Ros va publicar al suplement dominical del Diari de Girona un bellíssim article sobre Mn. Mel que em va fer arribar i on diu entre altres coses aquestes paraules que comparteixo: A Ridaura i a la Garrotxa sobretot, però també a tot arreu on havia passat i a tothom a qui havia tractat i conegut, ha deixat i deixa una empremta i un record inesborrables i un buit difícil d’omplir. Ha estat i és així gràcies al seu caràcter i tarannà obert i jovial, proper i sincer, popular i generós.

L’amor a la terra on van viure i a la gent amb qui van viure, reflectit en la passió per la fotografia, i en el cas d’en Lluís també per tot tipus de documents, ha deixat abundants fruits en forma d’imatges, fets, paraules i llibres que quedaran per sempre en el record de les persones que el vam conèixer i de les poblacions i comarques que tant bé van saber captar i conservar per a la memòria col•lectiva.

D’ara endavant, cada vegada que freqüentem un campanar o un cim, una vall o una gorga, una rectoria o un arxiu, una casa o un racó qualsevol d’aquesta part muntanyosa de les comarques gironines ens recordarem de les seves veus inconfusibles i del seu interès per conservar, millorar i difondre tot allò que de realment valuós hi havia al seu entorn.

En Lluís va venir una vinculació especial amb l’Ajuntament de Banyoles, del que va ser tinent d’alcalde entre 1983 i 1987, amb l’Associació de Comerciants, que va presidir des de 1988 fins a 1990 ja que era un destacat botiguer de roba, amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i el seu Arxiu d’Imatges, del que va tenir cura als anys 90, així com amb la premsa i la televisió locals, publicant el llibre La Puda i el seu balneari (2001).

I en Mel amb les parròquies on va exercir el seu ministeri sacerdotal i amb la gent de l’Alta Garrotxa, que va immortalitzar en el llibre Caminant per l’Alta Garrotxa (1984) i que no van passar desapercebudes, com ho va mostrar l’assistència de 43 capellans i unes 500 persones al seu funeral.

Des d’aquí els envio el meu sincer agraïment, record i desig d’un descans etern, ben merescut després dels sofriments que van patir al final de les seves vides per malalties tan dures com són les de la vista i la del cor.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 de febrer de 2013.

Un matí ple de missatges

Això del Facebook comença a ser abassegador. Aquest dilluns aquí a Mèxic era festiu perquè avui és el Dia de la Constitució de 1917 i les festes entre setmana es passen a dilluns, però sense voler em vaig passar tot el matí llegint el correu i principalment els missatges de Facebook que m’havien arribat durant el cap de setmana i ahir mateix, de manera que encara me’n va quedar algun per mirar i també els blocs.

Però és que n’hi havia de molt interessants, com un sobre les propietats dels xiles, o un altre sobre la presentació d’un llibre del historiador francès Christian Duverger que defensa que va ser el propi Hernán Cortés i no Bernal Díaz del Castillo qui va escriure la crònica La historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Caldrà llegir-lo bé i rellegir la crònica, que vaig deixar cap a la meitat. I és que aquest tema de la historiografia sobre la conquesta d’Amèrica i altres s’estan movent molt, sobretot des de Catalunya i que en Jordi Bilbeny va començar a desmuntar molts de tòpics i falsificacions que s’havien anat muntant per part de la corona i la historiografia espanyola.

I ja no diguem sobre els temes d’actualitat com són el procés sobiranista i els sous, sobresous i pensions escandalosos de molts polítics, banquers i alts càrrecs ben coneguts, començant pels actuals presidents dels governs català Artur Mas i espanyol Mariano Rajoy i del ex president del Parlament de Catalunya Ernest Benach.

El cercle sobiranista va creixent i es va tancant en tots els àmbits, i en aquest sentit vull destacar aquest vídeo de l'11 de setembre, la recent votació a favor de la consulta de l’Ajuntament de Barcelona i dels Casals Catalans de Centre i Sudamèrica, encara que no hi figuri el de Puebla perquè tot i els esforços de l’Òscar Martín no hi ha manera que acabi de funcionar, així com el que han preparat totes les ANC de l'exterior. Si a algú li interessa aquest document li puc fer arribar.
https://www.youtube.com/embed/LC92PBBcasE

Vaig compadir el pobre Zum que precisament em va escriure una bonica carta i que ha estat més de mig any sense poder veure el correu per un càncer a la bufeta. Ha de ser terrible mirar i contestar si es pot tants de correus i missatges acumulats.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de febrer de 2012.

Ara em toca a mi (cançó)

Ara em toca a mi
Mirar moltes coses
Coses que el destí
Diu que són noses.

Ara ens toca el torn
El torn de veure
Veure un fiscorn
Que ens vol atreure.

Ara ens toca el pas     
El pas que alhora
Alhora amb la tenora
D’en Josep Farràs
Ballen l'Oriol
Junt amb l'Artur Mas.

Ara ens toca dir
Dir sense embuts
Embuts i sí
Amb els ets i uts.

Ara ens toca fer
Fer sense por
Portes per ser
Estat de debò.

Ara ens toca anar
Anar tots junts
Junts a trobar
Els millors punts.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 22 de gener de 2013.
Després d’escoltar
La sardana homònima
De l’Artur Vilà
Interpretada per en Joan Farràs
I la cobla Selvatana.

Camí d'Europa (cançó)

Quins camins té el destí
que no ho pot evitar.
Quins camins que té la mar
Que no ho pot impedir.

Si algú m’ho sap dir
Aquí el faré venir
Si algú m’ho sap dar
El faré capità.

Capità d’un vaixell
Sense proa ni popa
Que no va a cops d’estopa
Ni de pal ni gibrell.

Capità d’un Consell
Que digui a la tropa
Que per ser Estat d’Europa
Cal tibar l’endervell.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 10 de desembre de 2012.

El gat de Portlligat (cançó)

Pel camí de Portlligat
Em vaig trobar un home gat
Que anava mig despistat
I un xic massa carregat.

Massa carregat de rom
Que ell ni sabia com.
Caldrà tenir cert aplom
Per trobar-li un altre nom.

Que no rimi amb tanta xera
Com ha cremat sota l’era
I que a molts desespera
Tant com una borratxera.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 10 de desembre de 2012