La primera va ser una Kodak del meu pare. Hi vaig fer moltes fotos en blanc i negre i també en color, algunes còpies de les quals han perdut certes tonalitats, però queden els negatius, que són un testimoni de la nostra joventut i primeres excursions.
La segona va ser una Nikon FX, que em va permetre realitzar també molt bones fotos, però sobretot diapositives de les excursions pels grans pics dels Pirineus i de l’Atlas i algunes altres a Algèria, las Cevennas, Paris, Brussel•les, Maastricht, etc.
Aquests mesos sense càmera no han estat molt durs, perquè des del punt de vista del paisatge no hi ha gaires al•licients, però sí que no he pogut captar imatges de les explosions i la cendra caiguda del Popocatepétl i alguns detalls de la vida urbana.
Finalment aquest cap de setmana vam comprar una nova càmera i avui he pujat al Cerro de San Miguel quan tot just clarejava per poder veure el sol tocat per venus. Però la càmera en automàtic no m’ha permès copsar la lluna plena darrera una palmera, ni el dia una mica ennuvolat i després el sol fort tampoc m’ha permès veure aquest fenomen.
En canvi, de baixada, quan ja hi ha hagut una mica més de llum he pogut retratar alguns rètols d’arbres que van plantar per reforestar una mica aquest turó emblemàtic i alhora explicar a la gent el nom i les característiques de cada arbre, però que una colla de brètols s’han dedicat a pintar, i també un home gran que estava deixant la seva empremta en el portal acabat de pintar d’una casa.
En alguns dels propers posts mostraré però també alguns grafitis i murals que tenen la seva gràcia i mèrit. Això ha estat només una mostra de com ha canviat la forma de fer fotos i del que et permet una petita càmera digital com aquesta Canon IXUS 230 HS.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada