Quan vaig passar amb les vaques
camí del Pirineu
encara no sabia
que aquí havia nascut
en Joan Mercader.
Jo també ignorava
que amb els anys els seus llibres
em serien mestratge
de l'humor més clar i fi.
I com el pas del temps
ens ensenya a ser humils
davant la desmemòria
i la pèrdua d’estímuls.
Per això avui que encara
puc recordar quelcom
vull escriure aquests versos
com un càlid record
a un carrer, a un home,
a unes belles culleres,
a la gran transhumància
i també als bons costums.
Als dos germans Saderra,
i també als Fontfreda,
a en Santi Soler
i a tot el seu món.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 21 de juny de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada