La nit de Sant Joan
s’esvera una mica el clan,
és de totes la més gran.
Un bany, diuen, no fa mal,
ans pot curar l’animal
d’algun mal bacterial.
Per curar mals de la pell
hi ha qui es rebolca en un vell
mantell de flors fet joiell.
La flama del Canigó
arriba amb atlètic do
del país a tot racó.
I ens anima a fer-lo viu
i fins a ser combatiu
per mantenir-ne el caliu
davant totes les campanyes
els atacs i les castanyes
que ens remouen les entranyes.
La coca no pot faltar-hi
regada amb un bon rosari
de moscatell per tornar-hi.
Per animar la berbena
música de tota mena
i begudes a balquena.
La màgia d’aquesta nit
és el foc que l’esperit
porta fins a l’infinit.
El foc que tot purifica
i a saltar-nos ens implica
molts tabús de mica en mica.
©Joan Fort i Olivella
