El dífícil art de ser Poeta

Benvolguts poetes i poetesses i demés lectors i lectores a hores intempestives d'aquest blog.

Malgrat el meu llarg silenci, segueixo llegint poesia i escrivint alguns versos, i us convido a escoltar demà a aquest gran poeta i antòleg.

La Mala Palabra

ESTE VIERNES 21 DE AGOSTO A LAS 18:00HS 

EN ‪#‎ELMUNDODECLARISSA‬ CON‪#‎CLARISSAHERR

ERÍA‬ ESTARÁ DE INVITADO EL POETA ESPAÑOL 

"FERNANDO SABIDO SANCHEZ" UN LUJO PODER 

ENTREVISTARLO"

Però jo no el vaig poder escoltar per una confunsió amb l'horari i el seu blog ja està a punt d'arribar als 19.000 poetes! (3/9/2015) i ja els ha ultrapassat! (7/9/2015)

Una mà

Una mà que estira la corda fins que cauen els altres,
una mà que s'enllaça amb altres per ballar una sardana,
una mà que amb milers de mans uneix tot un país,
de nord a sud i del mes vell al més petit
i fins i tot més enllà,
fa que sigui gran i no el puguin destruir.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 10 de juny de 2015

http://personatgesitinerants.blogspot.mx/2015/06/mans.html?showComment=1433952102891#c5619639246073792402

Gràcies

Ens vas dur a les entranyes
i ens hi segueixes duent tota la vida,
encara que tinguis 95 anys
i estiguis a la clínica recuperant-te
d'una ruptura de fèmur
del tot inevitable.

Gràcies per tant d'amor,
però deixa'ns volar
com coloms de la pau
d'un continent a l'altre
pel damunt del cel blau.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 8 de juny de 2016

Leo Messi i el Barça

Ens dones grans alegries

i també alguns problemes,

sobretot als altres equips,

amb la teva grapa i velocitat

vistes molt poques vegades.

Recordo el teu debut,

molt jove i ple de promeses,

que has complert  amb escreix

omplint els marcadors

de gols que fan història.

Et comparen amb Pelé,

Maradona, Stòitxskov, Ronaldo

i altres que no vull dir,

però realment els únic

i ho acabes de fer palès.

Fas dos grans gols al Bayern

i un altre decisiu a l’Atlético

que ens portaran a Berlín

a guanyar cinquena Champions

i d’una vegada la lliga.

Ets la glòria argentina del Barça

i amb el “Purito” i el Papa

l’ alegria d’aquests temps

de ponts de fe i esperança

en un futur gloriós

per al Barça i Catalunya.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 17 de maig de 2015

Leo Messi i el Barça - CC by 4.0 - Joan Baptista Fort Olivella

Danses, art i tradicions a Atlatlahuacan (Morelos)

El diumenge passat uns amics ens van convidar a dinar en aquest poble, situat a uns 20 km al N  de Cuautla, on durant tot el cap de setmana llarg, i amb motiu del 4rt Divendres de Quaresma,  celebren la Feria del Señor de Tepalcingo i la Danza o el Brinco de los Chinelos.

En efecte, tots aquests dies les comparses del poble, que és municipi des de 1932, i de Tlayacapan, que era l’antiga capçalera municipal, Yautepec i Tepoztlán recorren els carrers ballant al so dels tambors i la música de vent la Danza o el Brinco de los Chinelos, perquè precisament es vanaglorien que és a Atlatlahuacan on el 1872 es va començar a ballar i hi ha un monument dedicat.

Així al menys ho certifica un document escrit per don Antonio Ortiz y Arvizu emès per la prefactura política del districte de Yautepec al president municipal de Tlayacapan, datat el 7 de febrer de 1872, i trobat als arxius de Tlayacapan a l’any 2002.

Sigui el que sigui, el cas és que tot el poble s’omple de música i colors, i especialment la plaça del davant de l’ex convent de Sant Mateu apòstol, fundat pels agustins el 1569, i acabat a la següent dècada de 1580, i que, a l’igual del de San Juan Bautista de Tlayacapan, forma part de la Ruta dels Convents, i del Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1994.

A l’església d’aquest antic convent encara es celebra la missa en llatí i l’altar està d’esquena al públic. Està plena d’altars i tot hi respira un aire molt vell. 

Diverses capelles conserven notables puntures del segle XVI, amb presència dels àngels, que si bé no tenen la omnipresència que assoleixen als principals temples barrocs de la ciutat de Puebla i als de les poblacions properes de Tonantzinta i Acatepec, ja marquen la pauta del que serà una constant a tot el país.

El claustre també ens ofereix velles pintures i el pas d’un dels dansaires indígenes, que a fora van ballant les seves danses rituals al so de diversos instruments de corda i de percussió, fent voleiar estendards amb les imatges de Déu i els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael.

 

En unes tarimes dos grups més es preparen per ballar la Danza de los Moros y Pastoras, variant de les danses de Moros i Cristians d’altres llocs i una mostra més de l’alt grau de sincretisme d’aquestes festes, que comencen el Diumenge de Carnaval, però que com hem vist en una entrada anterior s’allarguen aquí com a molts altres poblacions durant bona part de la Quaresma,  concretament el Brinco de los Chinelos, paraula náuhatl que significa “el que mou bé els peus i el meluc”. Per més informació podeu veure també http://es.wikipedia.org/wiki/Chinelo, i la nova entrada d’aquest blog http://poefotoh.blogspot.mx/2015/02/les-danses-de-carnaval-mexic.html.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 19 de març de 2015.

Ja hi ha més de 15.000 poetes

Divendres passat, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI va arribar a les 15.000 entrades i segueix creixent a grans passes, amb poetes de tot el  món i de tots els sexes, les races, les èpoques i els estils, des de místics i religiosos, fins a ateus, comunistes, anarquistes, i tots els -ismes coneguts, conreadors de la poesia visual, etc. És, per tant, una fita molt important.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000
 http://poefotoh.blogspot.mx/2013/06/mes-de-10000-poetes-en-un-blog.html,
i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré una breu anàlisi numèrica dels poetes per estats i països, centrant-me en el cas de Catalunya.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats serien: Espanya, amb un total de 2.912 poetes, gairebé doblant al segon, Argentina (1.464), que va seguit de Xile (1.110). A força distància els segueixen Mèxic (874), Estats Units (678), Colòmbia (564), Perú (511), i Cuba (479), i encara més Veneçuela (358), Itàlia (356), Brasil (333) i França (308). Després vindrien Equador (250), Uruguai (240), Anglaterra (223), El Salvador (179) i Bolívia (178), gairebé empatats Portugal (156), República Dominicana (158), Costa Rica (154) i Nicaragua (153), i després Grècia  i Puerto Rico (132), Hondures (128) i Israel (118).

Però si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (751), Madrid (372) i Catalunya (272), que va seguida de Castella-Lleó (234). Ja a més distància van, però força igualades, Canàries (156), Galícia (153), Astúries (146), El País Basc (145) i el País Valencià (144). Les Illes Balears i Pitiüses  hi estan representades amb 54 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 470 poetes, ja molt pel damunt del Brasil i segurament pel damunt de Cuba, si tinguéssim en compte els poetes d’Andorra (2), la Catalunya Nord i l’Alguer. Ceuta només té 1 poeta a l’antologia, com molts petits estats, però cap d’ells és gens menyspreable.

Cal fer també esment d'estats com Marroc (53), Iran (53), Iraq (37) i el Líban (25), també amb una tradició mil·lenària i poetes de gran valor religiós i cultural. És per  tant ja una mostra molt important de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor, poeta i antòlag andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’Alcalá de Henares, i el seu equip de traductors i seguidors, que ja ultrapassen els 850, i compta amb més de 4 milions 358.000 visites, entre les quals moltes de meves, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxa.

Finalment només voldria comentar que els tres darrers poetes catalans antologats són Rafael Argullol (Barcelona, 1949), amb 25 obres publicades d’una gran profunditat i qualitat (14.840), Antoni Turull i Creixell (Barcelona, 1933-Bristol, 1990), gran estudiós de Pere Quart (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) i de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003), així com de la poesia cubana en concret i iberoamericana en general (14.996); i Miquel Desclot (El Clot, 1952), amb una important producció destinada als infants (14.99?). Podríem dir, per tant, que hi són tots els grans poetes del país, si bé encara hi manquen molts autors que s’han mogut i es mouen en un àmbit més local i amb obra no traduïda i per tant menys coneguda a fora, com és el cas dels meus companys i companyes dels Amics de les Lletres Garrotxines, especialment Joan Mercader i Sunyer i Concepció Batallé i Mallarach.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però sí a nivell cultural.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 23 de febrer de 2015, amb modificacions i afegitons al llarg de la setmana.

Postdata: Ja ha ultrapassat els 17.000! (7 de setembre de 2015).
I els 18.000! (22 de gener de 2016).
I els 19.000! (30 de juliol de 2016).
Avui (7 de març) de 2017) ha ultrapassat els 20.000 i n'escriuré un nou comentari.

Lluny de tu (cançó)

Lluny de tu, lluny del final
d'aquell desig general.

Lluny del mar, lluny del far,

lluny del cel que ens és més car.

Lluny d’aquell capitell,

que ens eriçava la pell.

Lluny d’aquelles muntanyes,

que portem a les entranyes.

Lluny d’aquell univers,

que m'afaiçonava el vers.

Lluny del mot, del Titot,

que de cants omplia el got.

Lluny del Sí, d’aquell pi,

que no podem deixar morir.

Ja no hi puc pas estar.

Per això em poso a cantar...

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 21 de febrer de 2015