Estrenant càmera

Crec que ja és la cinquena. Cada vegada més petites, perfeccionades i fàcils de manejar.

La primera va ser una Kodak del meu pare. Hi vaig fer moltes fotos en blanc i negre i també en color, algunes còpies de les quals han perdut certes tonalitats, però queden els negatius, que són un testimoni de la nostra joventut i primeres excursions.

La segona va ser una Nikon FX, que em va permetre realitzar també molt bones fotos, però sobretot diapositives de les excursions pels grans pics dels Pirineus i de l’Atlas i algunes altres a Algèria, las Cevennas, Paris, Brussel•les, Maastricht, etc.

Les tres següents ja han estat digitals i petites. La primera la vaig perdre prop d’Hortmoier, a l’Alta Garrotxa. La segona va dir prou a Tarragona i vam haver de córrer a comprar-ne una altre que també va dir prou al començar l’hivern passat.

Aquests mesos sense càmera no han estat molt durs, perquè des del punt de vista del paisatge no hi ha gaires al•licients, però sí que no he pogut captar imatges de les explosions i la cendra caiguda del Popocatepétl i alguns detalls de la vida urbana.

Finalment aquest cap de setmana vam comprar una nova càmera i avui he pujat al Cerro de San Miguel quan tot just clarejava per poder veure el sol tocat per venus. Però la càmera en automàtic no m’ha permès copsar la lluna plena darrera una palmera, ni el dia una mica ennuvolat i després el sol fort tampoc m’ha permès veure aquest fenomen.

En canvi, de baixada, quan ja hi ha hagut una mica més de llum he pogut retratar alguns rètols d’arbres que van plantar per reforestar una mica aquest turó emblemàtic i alhora explicar a la gent el nom i les característiques de cada arbre, però que una colla de brètols s’han dedicat a pintar, i també un home gran que estava deixant la seva empremta en el portal acabat de pintar d’una casa.

Tot això m’ha portat de nou el record que quan vaig venir per primera vegada a Atlixco l’ajuntament s’havia dedicat a repintar moltes parets grafitejades, però quan vaig tornar ja tornava a estar ple de pintades, i tot i els esforços per desvesar els joves d’aquest mal costum, se’n veuen per tot arreu.

En alguns dels propers posts mostraré però també alguns grafitis i murals que tenen la seva gràcia i mèrit. Això ha estat només una mostra de com ha canviat la forma de fer fotos i del que et permet una petita càmera digital com aquesta Canon IXUS 230 HS.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de juny de 2012

Presentació a Puebla i blogs

Els tremolors, les explosions i la cendra de moment ens han deixat tranquils, i divendres passat vam poder presentar a Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tot i que només hi havia una vintena de persones, el públic assistent va saber apreciar la sensibilitat que traspuen els meus poemes i les veus meva i de la Dra. Sara Luengas en llegir-los.

El poeta poblà Enrique de Jesús Pimentel va ressaltar la importància del paisatge en els meus versos que, citant un poema d’Octavio Paz del mateix nom sembla vist “A vol d’ocell”, i es conjumina amb la persona creant una geografia de lo amorós clàssica i molt captivadora. Per la seva part l’arquitecte, novel•lista i també poeta Javier Duhart va remarcar la tendresa, i jo mateix vaig explicar-ne una mica la gestació i els poetes que he llegit i m’han marcat o agradat més i vaig llegir dos poemes no inclosos en el llibre.

En acabar vaig tenir la satisfacció de saludar el també arquitecte Óscar Martín Santos, director del Casal Català de Puebla, qui em va estar explicant les dificultats que té per tirar endavant aquesta entitat per la falta de participació dels catalans residents a Puebla.

Aquests dies també he tingut la satisfacció que aquest bloc ha complert 3 anys, aconseguint arribar quasi a les 5.200 visites, principalment des d’Espanya (Catalunya), però també des de Mèxic, els Estats Unitats, Alemanya, França, Rússia i fins i tot des de Corea i Malàisia. I que una foto de l’àlbum de Picasa ha passat de les 500 visites, mentre que vàries del Marroc i del Pirineu de les 450 i les de l’Atlixcáyotl de les 350. Per la seva part el meu bloc en castellà ha arribat a les 475 visites.

Finalment que en Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992) i jo mateix hem estat inclosos en el bloc del poeta argentí resident a prop de Madrid Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo Veintiuno. Antología Mundial de la Poesía Contempopránea. Poemas y biografía de los poetas, que per la seva part ja ha ultrapassat els 7000 poetes de tot el món.

http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/2012/03/6188-joan-teixidor.html

http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/2012/04/6572-joan-b-fort-olivella.html

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 1 de maig de 2012

A la cala es presenta a Puebla

Amb la tristesa de veure que el Barça va perdre amb el Madrid i que es queda fora de la Champions, finalment i per problemes d’agenda, aquest divendres, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es presenta a l’IMAC de Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tindré d’amfitrions el meu amic, l’arquitecte, pintor, novel•lista (ja va per la novena), contista i també poeta Javier Duhart, i el poeta poblà, ara director de publicacions de l’IMAC, Enrique de Jesús Pimentel.

Com en les presentacions que es van fer l’any passat aquí a Atlixco, jo llegiré alguns dels poemes en català i un de nou, i la especialista en acupuntura humana de Puebla Sara Elisabeth Luengas Cruces en castellà (vegeu les etiquetes poemari i presentacions d’aquest bloc). Espero veure alguns dels catalans de Puebla, per poder-los conèixer i celebrar la nostra patrona.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 25 d’abril de 2012

Una data molt assenyalada

Les roses i els rosers d’aquest indret tan càlid

Em fan pensar tot l’any en el dia més gran

Del calendari festiu del meu país

En què roses i llibres guanyen carrers i places

La sang es regenera l’amor es fa palès.

Com el va fer palès un dia de Sant Jordi

L’anell de prometatge també una gran sardana

Que aquest any més que mai en el teu centenari

Escoltem amb plaer estimat Vicenç Bou.

Que l’amor no es marceixi i tot l’any tregui roses

El roser del meu cor com el de la velleta

Que rego cada dia perquè al nostre jardí

Ara no en tenim cap perquè té massa espines!

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 28 de març de 2012

Oració del Dijous Sant

Jesús que abans del calvari    
ens vàreu acomiadar
servint-nos el pa i el vi,
unint-los en comunió
sublim del cos i la sang.

Compadiu-vos dels pecats
ridículs o radicals
i guardeu-nos de tots els mals
sabuts i per descobrir
tan marins com terrenals.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 d’abril de 2012

Poema publicat a la edició en paper

en castellà, català i romanès de la revista

Horitzó Literari Contemporani (HLC 2)

de Març-Abril de 2016,

dirigida per  Daniel Dragomirescu.

Les porres a Benet XVI

El primer viatge de visita pastoral que el papa Benet XVI ha fet aquest cap de setmana a Mèxic, encara que centrat a l’estat de Guanajuato, i concretament a les seves ciutats de Leon de los Aldama, Guanajuato i Silao, que li van oferir una calidíssima acollida i les seves respectives claus, ens ha ofert i obert també algunes de les claus desconegudes de la seva personalitat i del seu missatge de pau i esperança per a aquest país, l’Amèrica llatina i tot el món sencer.


Després dels 5 viatges de l’ara ja beat Joan Pau II, que amb el seu carisma s’havia guanyat la simpatia del poble mexicà, hi havia una certa expectativa envers aquest papa també vingut del nord i d’un perfil més fred i teològic. Però si bé a l’avió encara es va mostrar molt rígid amb els periodistes, només posar peus a Silao ja va exposar amb paraules molt clares el missatge de fe, d’esperança i de caritat que venia a portar a aquests països 200 anys després de la Independència, de defensa de la dignitat humana, que deixem entrar Jesús en els nostres cors i a la societat i ens obrim al seu amor.

A Guanajuato es va dirigir als nens, nenes i joves, que han estat uns dels grans protagonistes d’aquesta visita, omplint el recorregut per on ha passat i cridant tota classe de cançons i porres, des de “Benedicto, amigo, México está contigo” fins a la més nova “Benedicto XVI, invítame a tu Face”. La missa del diumenge al matí al parc del Bicentenari va congregar 640.000 persones que portaven 12 hores esperant.

A la catedral basílica de Virgen de la Luz de León va dirigir als bisbes vinguts de tota l’Amèrica llatina un missatge de responsabilitat cap als sacerdots, religiosos, religioses i sobretot laics i laiques i les seves necessitats, que són moltes en aquestes terres “tan abandonades de la mà de Déu” que dirien alguns.

Abans d’anar a dormir, va haver de sortir del col•legi de monges on es va allotjar per posar-se un barret de xarro blanc que li havien regalat i deixar que li besessin la mà els mariachis que no havien parat de tocar, tal com podeu veure en l’enllaç que he posat al Facebook.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 26 de març de 2012

Alí Calderón i Girona

A l’abundant literatura sobre la ciutat de Girona, publicada per Narcís Jordi Aragó i més recentment al Atlas lingüístic de les Comarques Gironines, voldria afegir-hi aquest poema de només tres versos, titulat “Gerona”, que reincideix en el tema de la boira, però que per a mi té un interès especial pel fet d’ésser escrit per aquest jove poeta mexicà (1982), que és fill del també poeta Mario Calderón i ara professor del Taller de Poesia d’Atlixco.

Val a dir que tant ell com el director de Cultura Ricardo Pérez Quitt i altra gent d’Atlixco i de Puebla coneixen Barcelona i Girona, i se’n van emportar una forta impressió. D’aquí que escriguin versos com aquests:

Domeña la niebla Cataluña:
el ciclo añil está vedado
a la mañana de Gerona.

(Alí Calderón, Imago prima, Universidad Autónoma de Zacatecas, 2005).

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 12 de març de 2012