que solca l'aigua i la pell
del planeta més clar i bell
de l'univers, que és molt vell.
de l'univers més actiu,
car es mou, plora i somriu
i alimenta tot ser viu.
Toco el mar i em sé cançó
que canta tothora en domajor que qualsevol to
Toco el mar i em sé havanera
que de qualsevol manera
acompanya aquell qui espera
la calidesa costera.
Toco el mar i em sé sirena.
Et toco a tu i a balquena
la sang corre i es remena
com si tot fos una estrena.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 d'agost de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada