El paisatge es va assecant
i el meu cor sovint també
en aquests dies tants curts
que conviden al diàleg.
Penso en tantes injustícies,
corrupteles i matances,
que omplen de sang i deutes
tantes llars de tot el món.
No paro de preguntar-me
fins on ha arribat Jesús.
On queda el seu testimoni?
Només en les lluminàries?
Ja prou ens va redimir
que podem fer el que volem?
No hem de remar una mica
per merèixer el cel dels justos?
Com a mínim intentar-ho
respectant els innocents,
que es mereixen una vida
millor que la dels seus pares.
©Joan Fort i
Olivella
Atlixco, 27 de novembre de 2014.Aquesta nadala me la van recitar
el diumenge 21 de desembre al
70 Recital dels Amics de les Lletres Garrotxines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada