L’altre cap de setmana,
aprofitant que la Rosa Congost havia vingut a donar unes conferències a la Ciutat de Mèxic i a Xalapa sobre la propietat de la terra,
van venir a Puebla i a Atlixco dues companyes meves de la UdG, i vam fer un recorregut per Cholula i els voltants d’Atlixco i poder
veure alguns balls de l’Atlixcayotontli,
el festival de danses tradicionals de la regió dels volcans.
El dissabte al matí vam
pujar fins a dalt de la piràmide de
Cholula, l’origen de la qual es remunta a 3000 anys enrere i que és la que té la base més gran del món, si bé
els espanyols la van truncar per fer-hi el santuari de La Virgen de los Remedios, barroc i ple d’exvots. Com que el dia abans havia
plogut, des de dalt vam poder contemplar els dos grans volcans nevats i el
Paso de Cortés, a més de les ciutats de Cholula, plena de temples, i
Puebla i al seu darrere la Malinche,
i al baixar la zona arqueològica.
Ens vam passejar pels
carrers i el zócalo de San Pedro Cholula,
curulls de belles artesanies, visitant el museu de la ciutat, on s'exposen alguns dels objectes, ceràmiques i pintures de la població, i el convent
franciscà de San Francisco, que
conserva al claustre unes interessants pintures
del segle XVI i a la biblioteca
una rica col·lecció de manuscrits i llibres, alguns dels quals estan exposats
al museu, com un del baró de Humbolt que conté aquesta rúbrica del comerç del port de Veracruz.
També vam visitar dos dels grans exponents del barroc poblà, com són les esglésies de Santa María de Tonantzintla i San Francisco Acatepec, totes cobertes d'àngels.
Elles van poder menjar el
dia abans i nosaltres aquell mateix dia els chiles en nogada, el gran plat de la cuina poblana del mes d’agost,
i altres delicadeses d’aquesta, i així agafar forces per pujar l’endemà fins a
la Plazuela de la Danza del Cerro de San
Miguel d’Atlixco, on vam poder
veure alguns dels balls que es fan per la festa de la Santa Creu a la veïna població de Huaquechula, com el Son de la
Iguana, o alguns dels balls de moros i cristians, d’un gran colorit i atractiu, i que mostren la simbiosi de les tradicions
paganes i cristianes.
.JPG)
Mentre dinàvem, la Tole,
que es va passar quinze anys a Llemotges
i ara treballa com a arqueòloga a Perpinyà,
m’explicava el grau d’abandó en que es troben l’occità i el català en aquelles
terres, però em van deixar com a record un diari
Ara que explicava els preparatius d’una Diada de l’11 de setembre de 2014 que ha deixat ben palesos al món
els desitjos de llibertat de Catalunya,
els mateixos pels que fa dos segles van lluitar els mexicans, i que avui
celebren amb la seva Fiesta
del Grito de Independencia amb cavalcades, desfilades i cervesa i
tequila a dojo.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 16
de setembre de 2014.
%2BManuscrit%2Bbiblioteca%2Bfranciscana%2Bde%2BCholula.jpg)
