Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dimarts, 5 de març del 2013

Morelos ja té Casal Català

Amb l’assistència de més de 40 persones, dissabte passat es va constituir a l’ecoaldea Bosque de Agua de Huitzílac, prop de Cuernavaca, Estat de Morelos, propietat de Nuri i Magalí Costa Leonardo, filles de l'editor i escriptor Bartomeu Costa-Amic (Centelles, 1911 - Ciutat de Mèxic, 2002), el Casal Català de Morelos.

La junta, presidida per Jordi Muñoz i integrada tant per catalans com per destacats morelencs, va jurar els seus càrrecs i promoure les relacions de tot tipus i el coneixement entre aquell país i aquest estat tant maltractat per la pobresa i la violència a fi d’enriquir-se mútuament i promoure les respectives cultures.

Es van passar el vídeo Un país petit sobre Catalunya i La ruta de los conventos de Morelos i es va connectar mitjançant videoconferència amb diversos casals catalans i amb Víctor Puntas i Alvarado, exbatlle de Molins de Rei per Esquerra Republicana de Catalunya, qui va ressaltar el paper dels exiliats catalans a Mèxic , es va cantar els himnes català i mexicà, per acabar cridant Visca Catalunya!, Visca Morelos! i !Viva México!.

Entre els assistents hi havia l’arquitecte Benito Juan Manuel Rodríoguez Mirón, nét del conegut poeta Salvador Díaz Mirón (Port de Veracruz, 1853 - Ciutat de Mèxic, 1926), qui va ressaltar com a exemple el molt que havia après d’un seu professor català, exigent com ell sol, però també molt disciplinat, humil i treballador. La pròpia Nuri Costa, que va cloure l’acte, es va emocionar recordant el seu pare, i és ara també un exemple promovent a través de Rememur (Red Mexicana de Mujeres Rurales) la dignitat i el treball de les dones d’aquest país, tant maltractades i explotades.

Un dinar català a base de pa amb tomàquet i embotits, amanida i botifarra amb mongetes, regat amb vi i cava catalans a la terrassa, i amenitzat amb cançons catalanes i sardanes, va permetre anar-nos coneixent alhora que gaudint dels grans arbres que envolten la casa i patint del sol i del vent que ens volien fer una mica la guitza.

Per acabar, i com que van fallar els cantaires i pianista, vaig llegir un parell de poemes en català i castellà, vam baller sardanes i es va fer un brindis per Catalunya, Morelos i Mèxic i les fotos de rigor, algunes de les quals ja circulen pels mitjans de comunicació i les xarxes socials per si les voleu veure.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de març de 2013