Diumenge es va clausurar, amb l’auditori de la Casa de la Cultura Acapetlahuacan d’
Atlixco al complet, el
1er. Festival Cultural Xelhua, que amb motiu del 1er. Aniversari del programa Entrevist-arte i del 2on. Aniversari de Sinergia Radio, els
poetes Cohutec Vargas Genis, Esmeralda Tobón Ávalos i César Guzmán Hernández, juntament amb varis col•lectius i artistes d’Atlixco han organitzat del 15 al 26 d’agost, per recordar el mític fundador de les poblacions d’
Atlixco i
Cholula, i que a més de la primera ha abastat les de
Huejotcingo,
Puebla i
Tochimilco.
El dimecres dia 15 al migdia es va inaugurar a l’Hospital Municipal de la Santa Creu d’
Atlixco l’exposició “
Art que alleugereix” del col•lectiu “Un solo espíritu” format pels esmentats
Esmeranda Tobón, que mostrava 5 gravats inspirats en temes pre-hispànics,
César Guzmán Hernández, amb belles fotografies que mostren detalls del coloret i dels vestits de l’Atlixcáyotl, el gran festival etnològic d’Atlixco que es realitza el setembre,
José Manuel Rodríguez Caltenco, amb paisatges d’Atlixco, i el també poeta i arquitecte
Javier Duhart amb alguns retrats, temes abstractes i nus també d’un gran coloret, els quals explicaren una mica les seves obres.
Igual que faria a Tochimilco i a la tarda el portaveu de l’Ajuntamient, Cohutec va llegir els primers versicles del llibre
Xelhua: historia de Atlixco, de
Ricardo Pérez Quitt, per donar a conèixer i reivindicar aquest destacat personatge, el nom del qual significa “el fill de la via làctia”, a qui també es deu la primera
piràmide de Cholula, que segles a venir es convertiria en la més gran del món.
A la tarda el pati del Palau Municipal va albergar la
Inauguració del Festival, amb les explicacions, agraïments i reconei-xements dels organitza-dors i participants, i en especial al batlle i repre-sentants de
l’Ajuntament de Huejotzingo i de la
Universitat de Tula-Tepeji de Hidalgo, que va portar
5 murals dedicats a Quetzalcóatl por sengles artistes internacionals en una trobada que es va realitzar el 2004, i un grup de danses pre-hispániques de caràcter ritual, que l’abundós públic va poder escoltar i fins i tot ballar amb goig. Així mateix es va presentar la nova temporada de Entrevistar-te.
El divendres dia 17 al migdia
l’historiador Baltzar Brito Guadarrama va donar una conferència a la Universitat Politècnica de Huejotzingo en la que va explicar els
còdexs de Huejotzingo, les seves vicissituds e importància per la historia local, nacional i cultural, i a la tarda es va realitzar al zócalo de
Huejotzingo un altre dels actes més destacats.
Es tracta de la
Trobada-Recital de poesia La flor y el Canto en record del que el
1490 convocà el
príncep i poeta Tecayehuatzin de Huehotzingo a 13 poetes nàhuatls. S’hi van lliurar reconeixements al
poeta Mario Bojórquez, al
dramaturg Ricardo Pérez Quitt, al
muralista Polo Castellanos i al
historiador Dr. Baltazar Brito Guadarrama, autor de 4 llibres sobre la historia de la població i els seus manuscrits.
Un grup de danses de la Universitat Politècnica de Huejotzingo també van ballar algunes danses rituals pre-hispàniques amb gran habilitat i un duet de flauta i guitarra va oferir un selecte repertori de música andina.
El
poeta local
Delfino Hernández Becerril va llegir un llarg i trist poema sobre la població que nos acollia, i els
poetes d’Atlixco alguns dels nostres. Jo vaig llegir aquest poema:
Volvemos a Huejotcingo
Como un día los príncipes y poetas nahuas
Los poetas de Atlixco y de Puebla
Les llevamos la Flor de nuestros poemas,
La Danza de la Amistad
Y un Canto de Esperanza
Hacia un mundo de Amor y Paz.
Yo desde la falda de los Pirineos
El recuerdo de los trovadores
De Occitania y de Cataluña
Que hemos participado en los Juegos Florales
Y el del rey Juan I, Francesc de Bofarull
Y los que acá del océano
Los restauraron para que no murieran
Los valores, la lengua y la poesía.
Per acabar es va descobrir un merescut
monument a Tecayehuatzin.
El dissabte i al claustre de l’Hospital Municipal de la Santa Creu d’
Atlixco el
Dr. Juan Cuautle va exposar la història de dit hospital, que es remunta al 1581, si bé llavors estava en un altre indret, i el 1731 es va traslladar a aquest a rel d’una epidèmia de pesta.
El
poeta hidalguense Agustín Cadena va llegir poemes del seu llibre
Cacería de brujas, que són com instantànies de personatges urbans femenins, com “la gorda” o “la cridanera” d’ objectes i sobre el cafè.
I també es va presentar la publicació mensual de tipus
mural Bajo el Volcán, que segons van manifestar els seus editors
Ana Luisa Caroli i el muralista Polo Castellanos pretén conscienciejar a la població de la necessitat d’una economia sostenible.
El diumenge a la tarda hi va haver la lectura de poemes dels
poetes del Taller d’Atlixco al Cuexcomate, el volcà més petit del món, de només 13 m. d’altura, 8 m. de diàmetre al nivell del terra, i 23 a l’exterior, situat a la colònia La libertad de Puebla. Es va formar per broll d’aigua sulfhídrica d’un guèisser, conseqüència de l’erupció del Popocatépetl l’any 1064, i la seva última efusió d’aigua calenta va ser el 1662.
El seu nom, que també existeix a Atlixco, prové del náhuatl cuexcómatl, que significa “olla de fang” o “lloc per guardar, i es segueix usant per denominar les sitges tradicionals per guardar grans a l’abric de les pluges, dels insectes i dels roedors.
En aquest marc tan especial els poetes vam anar llegint els nostres poemes, alternant amb la intervenció musical del
duet Tierra de Fuego que va començar amb “La cuna del mar” i va acabar amb “El cóndor pasa”. Es van donar reconeixements a
Venancio Mello, a la
ballarina, coreògrafa i poeta Niki Blanco, i a
Abraham Chinchillas, qui va llegir alguns poemes del seu llibre
Zoología indescifrable sobre el foc.
http://enlascanterasdelalma.blogspot.mx/2012/08/festival-cultural-xelhua-2012-puebla.html
El dilluns es va inaugurar a la Casa de la Cultura Acapetlahuacan de
Atlixco l’exposició d’olis i gravats del
pintor cubista Byron Gálvez i Esmeralda Tobón.
El dimarts 21 ha haver un concert de rap a la rotonda del mercat d’
Atlixco i el dimecres un altre de cançó a la presó, el primer a càrrec dels joves trets de la marginalitat gràcies al programa
Ojos para volar Thinker la causa, Rapster y Boy k, i el segon de
Sergio Solís i el seu pare Néstor Solís.
El dijous dia 23 es va presentar a la Casa del Escritor de
Puebla el primer poemari d’
Esmeralda Tobón Presagio de otra piel. El professor del Taller d’Atlixco
Alí Alderón el va situar dins la poesia femenina mexicana, destacant com els demés presentadors el seu erotisme.
Mariano Morales, fundador del diari
Síntesis, la seva força i nostàlgia. I l’autora va manifestar que alguns dels gravats que il•lustren el llibre li han portat deu anys de feina i va llegir alguns dels poemes, com “Palabras” o “Corazón de manecillas!”, deixant clara la seva minuciositat i sensibilitat.
El divendres 24 es va inaugurar de nou a
Tochimilco l’exposició “
Art que alleugereix ” i la de 10
fotografies de paisatges de la zona d’Atlixco de
Luís Bueno Avendaño i
Javier Duhart va llegir alguns poemes.
Finalment el diumenge 26 es va clausurar el festival amb la posada en escena de
Mientras pel grup
Teatro Danza, format pel ballarí
Joseu Nieva i la ballarina francesa
Niky Blanco, que plasma la desesperació de l’escriptura i el sexe, i la importància de la consciència i l’esperit en aquest món tan desanimat.
Cohutec Vargas Genis va ressaltar el caràcter totalment voluntarista del festival i va fer un balanç del mateix. Es van realitzar el 90 % dels actes programats, amb una assistència total d’unes
2.800 persones i 14.000 visites a l’enunciat 1er. Festival Xelhua a Internet.
César Guzmán Hernández va recordar
l’homenatge a Tecaye-huatzin i uns versos d’aquest sobre l’amistat i el
Dr. Juan Cuautle els inicis de l’
Atlixcá-yotl.
Es van concedir els reconeixements pel suport al festival i la nostra labor en la difusió de la poesia, començant per alguns periodistes, especialment a l’equip de
Sinergia Radio, els creadors de La Casa de los Ariles
Polo Castellanos y
Ana Luisa Caroli,
Ana Briones, i acabant amb mi i els
poetes d’Atlixco Sergio Solís (i el seu pare Néstor),
Néstor de la Fuente i
José Luís Vargas, pels seus documentals sobre el moviment zapatista de Chiapas (1996) i altres.
I es va acabar amb la projecció del
documental El color de la indiferencia, de i sobre 15 joves en perill de delinquir que s’han rehabilitat mitjançant un taller de pintura, impartit per
Esmeralda Tobón, i la música rap, convertint el seu missatge destructiu cap al progrés i la consciència autodestructiva de las drogues. Part important d’aquest programa han estat els
grafits o murals, un dels quals es mostra aquí.
Viviana Rojas va ressaltó que la societat ha de fer allò que els joves necessiten.
©Joan B. Fort Olivella
Atlixco, 28 d’agost de 2012
.jpg)
.JPG)
