El
III Encuentro Nacional de Poetas Atlixco La palabra escrita en el agua que es va desenvolupar a la
Ciutat de Mèxic i en dita ciutat del 16 al 19 de maig va tenir com a fet més rellevant la presència i l’homenatge al poeta de
Tabasco Dionisio Morales i al d’
Uruguay però nacionalitzat a
Mèxic Saúl Ibargoyen, als que es va concedir la
Còpia de la Cèdula Reial d’Atlixco de 1579, en uns actes que van comptar també amb la presència d’ escriptors mexicans tan destacats com els poetes
Mario Bojorques,
José Homero,
Mario Calderón,
Carlos Azar i
Mariano Morales i el novel•lista
René Avilés Favila.
La trobada va començar el dijous a la Sala Adamo Boari del Palau de Belles Arts amb la presentació de la trobada i de l’Antología Poética de Ricardo Pérez Quitt, director de la Casa de Cultura d’Atlixco, Atlixco: la palabra escrita en el agua, que recull poemes de poetes d’Atlixco des del segle XV fins a l’actualitat, dels poetes que participaren en la Iª Trobada i dels que es van llegir a la mateixa sala en la IIª Trobada, amb l’aigua com a tema primordial.
El sempre combatiu Saúl Ibargoyen va dir entre altres coses que venim de l’aigua, que aquest llibre és un càntic a la diversitat i que la poesia és un acte de llibertat. Carlos Azar va comparar l’edició de poesia a França i Mèxic comentant que aquí el difícil és publicar el llibre, però que et llegeixin és impossible, i va recordar uns versos del poema “Atlixco siempre” del seu pare, el gran poeta i dramaturg Héctor Azar. I l’acte es va cloure amb l’ anunci de la presentació el dissabte de la Antología Poética ≠ Yo soy Poesía Joven de Atlixco i del 1r Concurs de Poesia que es convocarà aviat organitzat per l’Ajuntament d’Atlixco i la Universitat Metropolitana de Mèxic, on treballa Carlos Azar.
El divendres al matí es va dur a terme al preciós jardí del
Rancho San José de l’arquitecte, escriptor i pintor
Javier Duhart la trobada de poetes amfitrions i poetes hostes, que ell mateix va anomenar aquelarre poètic.
Saúl Ibargoyen ens va delectar amb alguns paràgrafs del seu “Tango negro”, i semblantment van fer
Dionisio Morales amb el final de “El último canto del cisne”,
José Antonio Durán comentant les malalties que sorgeixen als 65 anys i el jove
Sergio Solís amb les seves “Mordidas digitales”.
El lliurament de la
Còpia de la Cèdula Reial d’Atlixco de 1579 es va celebrar al
Saló de Cabildos de l’Ajuntament d’Atlixco, amb la presència per primera vegada aquest any d’ una forta tempesta elèctrica a fora però una càlida acollida a dins.
René Avilés Favila es va mostrar emocionat i agraït per haver rebut tan preuat reconeixement fa un any i va ressaltar la visió poètica que omple tota l’obra de
Dionisio Morales, fins i tot en la seva faceta de crític d’art, que queda plenament demostrada en una obra tan notable como
Música para los ojos, on repassa l’obra dels pintors fonamentals de la història contemporània de
Mèxic, des de
Diego Ribera a
Héctor García, o en els
recados dedicats a
Sebastián o a
Jesús Urbieta.
Mario Calderón, pare del nostre mestre del
Taller de Poesia d’Atlixco Alí Calderón, va ressaltar la bellesa barroca i la crítica social tant de la poesia narrativa com de la novel•la de
Saúl Ibargoyen, sorgides de la dura situació política viscuda tant al seu
Uruguai natal (1930) amb la dictadura de
Juan Mª• Bordaberry com al
Mèxic adoptiu (1976).
José Homero va situar l’obra de
Dionisio Morales en una poètica estrictament mexicana que reflexiona sobre l’existència amb ironia i que ha evolucionat d’una primera etapa marcada per la naturalesa tabasquenya i el seu gran mestre
Carlos Pellicer amb obres tan rellevants com Las estaciones rotas i dádivas, a la més recent que és com un retrat a llapis de si mateix.
Finalment el gran actor
Carlos Bracho va llegir alguns dels poemes més representatius del gran poeta tabasqueny homenatjat, com “El árbol”, “Corazón de obsidiana”, “El 10 de junio” o “Canción de primavera”, que segons comentà el propi autor està inspirada en la invasió yanqui a
Iran el 2003.
Ja a
l’Auditori de la Casa de la Cultura Acapetlahua- can la primera actriu i cantant
Cecilia Toussaint va llegir con gran claredat i calidesa un text i poemes inspirats sobretot en
Atlixco i en l’element que dóna origen al seu nom i riquesa que és
l’aigua i un de la jove
Kalid, i va acabar recordant que el seu besavi fou atlixquenc i cantant una cançó dedicada al
cor que ens fa palpitar i viure, aixecant amb quasi cada poema els aplaudiments del públic que gràcies als vanos amb la seva efígie i tres poemes li va donar i va aguantar la calor i quasi omplia la sala.
El dissabte al matí es va desenvolupar al
Restaurant Fragaria un fructífer
Diàleg de Poetes Majors a Poetes Joves amb la presentació del llibre
≠ Yo soy Poesía Joven de Atlixco, editat pel propi Fragaria /Casa de Cultura d’Atlixco.
Saúl Ibargoyen va apuntar entre altres coses que som poetes perquè els demés ho diuen, que vivint en vàries ciutats hom va construint la seva pròpia ciutat i que hem d’aixecar el verb quotidià, com ho fan sobre tot
Sergio Solís amb “Los hijos del policía”,
Kalid Ameyali Sosa Morales amb “Qué escalofriante” o
Mireya Belén Gómez explicant la seva encelofatitis viral i els dolors que l’hi ha provocat, com l'ha superada i que observa i es deixa impregnar pels sons, i en menor grau
Juan José Briones en “El incendio interior” o
María Fernanda González Villaseñor en “Vuelve a la realidad”.
Per la seva part Rubén Márquez va dir que la poesia és una companyia necessària, un diàleg amb un mateix que també ens fa patir, i va al•ludir a les Metamorfosis d’Ovidi per compartir amb el gran poeta llatí que només els deus poden canviar; Mario Calderón els indicà els passos a seguir i va valorar el llenguatge natural de Sergio i Mireya, i Mario Bojorques (Premi Aguascalientes) ens va compartir la importància de compartir, alguns poemes del seu llibre Y x K, que té a casa seva un altar a Chochipili, déu dels poetes, però que la escriptura es fa en la solitud.
A la tarda els poetes que van voler van llegir els seus poemes al Saló de Cabildos de l’Ajuntament d’Atlixco, entre els que destacaria per la seva força “El vino” i “El desterrado” de Saúl Ibargoyen i les casidas de Mario Bojorques, i el diumenge al vespre una altra tempesta fa ver que la òpera de balcó que s’havia de cantar a la Vecindad Aguilar hagués de fer-se sota paraigües i només amb alguns boleros mexicans, però que ja van assentar un bon precedent i es pretenen anar fent en altres dels molts i bells balcons de la ciutat.
El balanç d’aquesta IIIª Trobada és doncs força positiu, per la presència de menys poetes convidats però alguns de gran qualitat, que ens van enriquir amb les seves experiències i creacions, i d’aquestes joves promeses que segur i així ho desitjo portaran el nom d’Atlixco molt lluny i a granes altures.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 22 de maig de 2013.
.jpg)
